Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Orfe de pare als 4 anys, viu amb els seus dos germans i la mare que treballa de teixidora. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i acaba la llicenciatura als 21 anys amb la nota màxima. Treballa a la càtedra de Cirurgia del professor Torres Casanovas fins que marxa a l’Argentina on l'ha contractat una clínica privada de Buenos Aires que dirigeix Gerardo Vilar, metge argentí llicenciat a Barcelona el 1909 com August Brossa. Pocs mesos després, la clínica tanca i es trasllada a la població de Morrison, a la província argentina de Còrdova. Durant set anys, Brossa exerceix com a metge titular d’Assistència Primària, Pediatria, Tocologia i petita Cirurgia.

El 1920, August Brossa retorna a Catalunya i s’estableix a l’Eixample de Barcelona on obre una consulta privada. També, s’incorpora com a metge assistent a l’Hospital de Sant Pau i, més tard, al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic que dirigeix Andreu Martínez Vargas, primer professor de Pediatria de Barcelona, amb qui aprofundeix els seus coneixements pediàtrics.

Brossa assisteix a la Maternitat de Barcelona i s’ocupa –a més– de la biblioteca durant els anys 1920-1921, modernitzant-la i adaptant-la a la classificació decimal. El 1923, es presenta a les oposicions a cap del Departament de Pediatria i obté la direcció que -anys a venir- canviarà el nom pel d'Institut Provincial de Puericultura on s'hi jubilarà l’any 1957. Inquiet i preocupat per l’organització, actualitza i modernitza els tractaments i l’assistència dels infants -principalment- amb diferent fase de tuberculosi. Aconsegueix que s’adapti un dels pavellons per atendre’ls i, l’any 1932, s’inaugura el Pavelló Hèlios al mateix recinte de la Maternitat on s'assistirà un gran nombre d’infants fins a finals del 1951, any en què apareixen nous tractaments per combatre la tuberculosi de forma més eficaç i fan que el pavelló es dediqui a altres necessitats.

Fins a mitjans la dècada dels anys 1920, l’escassa participació en Pediatria que Martínez Vargas tolera, comporta que August Brossa junt amb un grup reduït de pediatres i ginecòlegs barcelonins amb veritable inquietud científica -Salvador Goday, Joan Casasayas, Ricard Zariquiey (pare i fill), Manuel Salvat, Polió Buxó, Joan Córdoba, Claudi Bassols, Joan A Wemberg i Miquel Torelló- tinguin prou coratge per fer una crida als pediatres. Així, al marge de la càtedra, al local de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, es crea la Societat Catalana de Pediatria el 14 de maig del 1926. La institució, que neix amb una forta inquietud científica, elegeix president Manuel Salvat. August Brossa Bosque, és secretari (1926-1928) i, més endavant, president (1951-1954). En aquesta època s’aconsegueix publicar novament el Boletín de la Sociedad Catalana de Pediatría com a suplement d’Anales de Medicina, la revista de l’Acadèmia. L’any 1932, la Societat Catalana de Pediatria promou la lluita contra la diftèria i designa August Brossa per dirigir la informació a tots els metges catalans alhora els facilita l’anatoxina diftèrica gratuïtament a tots els que ho sol·liciten.

August Brossa té una actuació destacada al VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana on presenta dos treballs estadístics. Per una banda, Mortalitat fetal i infantil a Catalunya en col·laboració amb Alfons Trias Maxencs i Josep Domènech Alzina. Per l’altra, Mortalitat fetal dels nens abandonats amb Salvador Goday.

La inquietud i esperit de servei d'Agust Brossa, el porten a acceptar una vocalia de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (1926-1927) i, anys després, es presenta a les eleccions col·legials com a president, resultant-ne elegit el 31 de març de 1933. EL juny del 1934, es fusionen els quatre col·legis catalans i manté la presidència del nou Col·legi de Metges de Catalunya fins al 26 de gener de 1939 perquè, a l’entrada de l’exèrcit revoltat a Barcelona, el cap de Sanitat Militar –General Palanca– destitueix Brossa del càrrec i dissol el Col·legi català tornant als Col·legis Provincials. A Barcelona, es nomena una comissió gestora que presideix Pere Puig i es designa president Vicenç Carulla i Riera.

Durant la seva presidència, August Brossa aconsegueix millores socials per als orfes de metges, col·labora amb el Sindicat de Metges de Catalunya per regular l’Assegurança de Maternitat i crea un projecte d'Assegurança Social de Malaltia. En els primers anys de la Guerra Civil, ajuda metges en situació política difícil per la seva ideologia o pertinença a entitats contràries al govern de Catalunya d’aquells anys. Malgrat tot, pateix un procés de depuració política -com tots els metges que havien tingut algun càrrec a la zona controlada per la República- però Brossa continua exercint a la Maternitat de Barcelona fins a jubilar-se l’any 1957 tot i que continua a la consulta privada fins al 1968.

Casat amb Trinitat Vinzia, August Brossa Bosque només té un fill, el també pediatre August Brossa Vinzia. Un dels néts, és el metge August Brossa Tarruella.

JRC