Cirurgià toràcic contribuí a introduir una pràctica més moderna de la cirurgia pulmonar i a consolidar l’especialitat
Biografia
Nasqué a Barcelona, fill d’Enric Aguilera i de Rosa Mas. Cursà el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes, que completà l’any 1942. Es llicencià en medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1950; el títol de llicenciat fou expedit el 12 d’abril de 1951.
Durant els estudis fou alumne intern, durant dos anys, de la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigida pel professor Joan Gibert Queraltó. Posteriorment, treballà durant quatre anys com a metge ajudant al dispensari de Malalties Respiratòries, aleshores dedicat en bona part a la tisiologia. Sota la direcció d’Andreu Pursell Ménguez, adquirí experiència en el tractament de la tuberculosi pulmonar mitjançant tècniques de col·lapsoteràpia mèdica i quirúrgica.
La seva activitat científica s’inicià en aquesta etapa. L’any 1953 participà en un estudi sobre l’acció de la hidrazida de l’àcid isonicotínic en la tuberculosi pulmonar. També publicà amb Andreu Pursell un treball sobre imatges pulmonars pseudoquístiques i les dificultats del seu diagnòstic etiològic.
L’any 1956 es traslladà a Dinamarca, on fou metge intern en un hospital de Copenhaguen. S’hi especialitzà en cirurgia toràcica i perfeccionà les tècniques d’exèresi pulmonar. Dos anys més tard, el Ministeri de Sanitat danès li reconegué la categoria de primer cirurgià ajudant, que li permetia exercir a Dinamarca. També desenvolupà activitat professional a Suècia.
Retornà a Barcelona l’any 1966 i s’incorporà com a especialista en cirurgia toràcica al servei d’Andreu Pursell de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Participà en activitats docents sobre rehabilitació respiratòria i impartí una sessió dedicada a la respiració toràcica abdominodiafragmàtica.
L’any 1970, amb la creació dels serveis jerarquitzats a la Residencia de la Seguridad Social Francisco Franco —posteriorment Hospital Vall d’Hebron—, fou nomenat cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica, dirigit per Felipe Margarit Traversac. Quan Margarit es jubilà, Aguilera el substituí com a cap de servei. Formà part del grup de cirurgians que va contribuir a la formació i continuïtat de l’escola de cirurgia toràcica de Vall d’Hebron.
Fou ponent en un congrés internacional de malalties del tòrax i en un congrés escandinau de cirurgia toràcica, celebrats a Copenhaguen l’any 1969. El 1994 figurà entre els autors d’un estudi retrospectiu sobre 2.507 episodis de pneumotòrax espontani corresponents a 1.873 pacients tractats durant gairebé vint anys.
Deixà l’activitat hospitalària l’any 1994, en arribar a l’edat reglamentària de jubilació, però mantingué l’exercici privat fins al 2003. Morí el 22 de desembre de 2006 als Hostalets de Pierola, població on havia fixat la residència després de jubilar-se.
GCG
