Galeria de metges

Va néixer a Terrassa, el 30 de desembre de 1953 en el si d’una família profundament religiosa. Fill d’un aragonès vingut de Los Olmos i d’una terrassenca vinguda de Guimerà. De ben petit, la família va anar a viure a Barcelona, al barri de Sarrià. Va estudiar als Salesians fins als 13 anys. Va estar al seminari salesià dels 13 als 18 anys, primer a l’internat de Girona i després a Sentmenat on va fer magisteri. A principi dels anys 70, una crisi de fe personal i col·lectiva, ajudada per la lectura de Así habló Zaratrusta que sota mà li havia facilitat el seu germà gran, va fer que abandonés definitivament la fe i el seminari.

Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, a la facultat del carrer Casanova, amb aules sobrecarregades d’estudiants que maldaven per un seient i amb professors massa llunyans, pràcticament inaccessibles. Una beca de La Caixa, en els tres darrers anys de carrera, li van permetre posar-se davant els seus primers malalts a la Clínica de Santa Madrona del carrer Aragó, tutelat pels doctors Mauri i Garcia Palleiro. El 1979 va obtenir la llicenciatura en medicina i cirurgia.

L’any 1981 inicia la residència de medicina interna a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on contacta i col·labora amb l’equip de malalties infeccioses del Dr. Guillem Verger, qui posteriorment li va dirigir la tesi doctoral a la Universitat Autónoma de Barcelona, l’any 1992.

El seu treball professional com a metge internista adjunt es va desenvolupar a l’Hospital Comarcal de Vilafranca. Va assumir moltes responsabilitats, com a metge i també com a cap del Servei de Medicina (1993-1999) posant en marxa el nou Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, liderant la incorporació de moltes especialitats mèdiques i quirúrgiques, així com la posada en marxa de les unitats de convalescència i de curta estada al centre. Va deixar de ser cap de medicina exercint el seu convenciment que els càrrecs havien de ser temporals i també per la seva preferència per l’assistència sobre la gestió. Tanmateix, coherent amb la seva visió humanista de l’assistència sanitària, va promoure i conduir el Comitè d’Ètica Assistencial durant els anys 2004-2013. També va ser l’ànima del Comitè d’Infeccions des del 1988 fins al 2018, i va representar el centre al VINCAT (programa del Servei Català de la Salut que estableix un sistema de vigilància unificat de les infeccions).

Implicat també en la comarca, juntament amb els companys de feina i amics, Helena Mestre, Teresa Cuscó i Jaume Roig, va impulsar la commemoració dels sis-cents anys d’Hospital(itat) organitzant tot tipus d’actes orientats a aconseguir la vinculació dels treballadors i la població amb el seu hospital.

El seu compromís amb l’exercici de la medicina va ser reconegut l’any 2014, quan va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona.

Fora de l’àmbit professional, en Carles Orta era un amant de la natura, aficionat a la muntanya, les plantes, els ocells i sobretot els estels, aficions compartides amb la seva dona, Lurdes Matas, companya de vida des de la Facultat de Medicina. El naixement del seu fill Joan, el calorós agost de 1986, amb una greu afecció neurològica, va marcar les seves vides, havent d’afrontar una situació dura i inesperada, durant els quasi 20 anys de vida d’en Joan.

Arran de la seva jubilació, el seu interès pel coneixement el feren inscriure’s a la Universitat de l’Experiència de la Universitat de Barcelona, cursant els programes d’Història-Societat-Territori, Filosofia i Astronomia-Meteorologia. La seva inquietud social el va portar a integrar-se a Amnistia Internacional i a l’Associació del Dret a Morir Dignament. Tanmateix, el seu esperit crític amb diferents aspectes d’ambdues organitzacions el va fer desistir de la militància activa per passar a ser simplement soci.

El diagnòstic d’un càncer l’any 2020, va morir el 27 de febrer de 2026.