Galeria de metges

Entra com a alumne intern en la Càtedra de Patologia Mèdica que dirigia Agustí Pedro Pons, abans d'acabar la carrera, i allí rep l'ensenyament del Dr. Joan Surós, un destacat internista de la càtedra. Estar sempre com a col·laborador de Pedro Pons a l'Hospital Clínic fins que l’any 1968, quan es jubila el «xef» —com denominaven familiarment a Pedro Pons els seus col·laboradors—, marxa amb ell a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on treballa fins a la seva mort a 69 anys.

Bacardí és professor adjunt de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1961 fins a 1969 i professor titular de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1972 fins a 1987. El seu interès per les malalties hepàtiques el porta a ser el primer a fer biòpsies hepàtiques per punció a Catalunya, als anys quaranta; no solament fa les puncions, sinó que és un bon coneixedor de l'anatomia patològica hepàtica. Deixeble a distància de Hans Popper, de qui tradueix a l'espanyol el seu llibre “The liver. Structure and function”, editat a Barcelona el 1962 i en el qual aprenen les bases de l’hepatologia molts metges espanyols. Era un clínic excel·lent, extraordinàriament apassionat, amb gran capacitat diagnòstica. Amb Pedro Pons descriu els granulomes hepàtics de la brucel·losi i redacta els capítols de malalties hepàtiques del volum de malalties digestives del “Tratado de Patología y Clínica Médicas”. El seu interès per les malalties hepàtiques el porta a publicar casos clínics de diverses malalties hepàtiques, especialment durant la seva estada a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Bacardí treballar tota la seva vida al costat de Pedro Pons, que havia demostrat un cert interès per les malalties del fetge amb la publicació d'un llibre sobre les cirrosis esplenomegàliques (malaltia de Banti). Malgrat els esforços de Tomàs Àngel Pinós i Bacardí per a introduir un procediment diagnòstic tan fonamental com la biòpsia hepàtica, no s’utilitza a aquest mètode d'una manera regular fins als anys setanta, per la poca experiència dels patòlegs locals, més entrenats en el diagnòstic dels tumors que en el de les malalties inflamatòries o degeneratives.