Galeria de metges

Neix a Barcelona, fill de Carmen Altirriba, mestressa de casa i de Pedro Esteban, mestre. Acabat el batxillerat el juny del 1949 a l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, comença la carrera de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i es llicencia l’octubre de 1955. És alumne intern per concurs – oposició a la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic.

Esteban Altirriba neix com a ginecòleg al voltant de la saga dels catedràtics de ginecologia Víctor Conill Montobbio i el seu fill Víctor Conill Serra. Eminents vaginalistes formats a l'escola de Viena, organitzen a l’Hospital de Sant Pau cursos amb la col·laboració dels especialistes europeus més prestigiosos. Esteban Altirriba és durant molt temps l’organitzador. Els seus inicis van ser doncs com a cirurgià oncològic ginecològic.

La seva inquietud per les novetats de l'especialitat el porta a París com a medecin assistant étranger des Hôpitaux de París a l’Hôpital Universitaire Broca, l’any 1960 per aprofundir en les noves tècniques com la colposcòpia, la histerosalpingografia i perfusió tubàrica amb el Prof. Raoul Palmer i microcirurgia de les trompes amb el Dr. M. Cognat. Tècniques que implanta i difon al seu retorn a Barcelona.

Fent la tesi doctoral sobre l'oximetria materna durant el part. Es preocupa pels aspectes científics de l’obstetrícia i l'alta incidència de problemes neurològics. Estableix una relació estreta amb Roberto Caldeyro Barcia, director del Centro Latinoamericano de Perinatología (CLAP) de Montevideo i líder en aquells moments en la investigació mundial de la fisiologia obstètrica. El 1964 és convidat a Montevideo on coincideix amb l'elit mundial de la incipient perinatologia. D'aquesta estada Esteban torna al dia de les noves tècniques d'estudi de la dinàmica uterina combinada amb la freqüència cardíaca fetal tant per a la investigació de les relacions maternofetals com per a la seva aplicació clínica en l'optimització de la conducció del part. Complerta aquesta formació amb una estada a la Charité de Berlín on Prof. Erich Saling desenvolupava la tècnica de determinació de l'estat bioquímic en sang fetal.

Desenvolupa la seva activitat professional a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau excepte el període que va treballar a l’Hospital Clínic (1968-1971). Torna a Sant Pau com a professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i per dirigir el Servei d‘Obstetrícia i Ginecologia, on promou la creació d’un equip que influirà de manera profunda en els serveis d'obstetrícia i ginecologia de Catalunya de finals de segle XX i inicis del XXI. El mes de març de 1987 guanya la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia de l’extensió de Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es resisteix a la visió economicista de la gestió clínica, això fa la seva relació amb les successives gerències de l'Hospital complicada. A 65 anys es jubila de les tasques hospitalàries i a 70 anys de la càtedra, continuant exercint la medicina fins que la seva salut li permet.

Ha estat president de l’Associació d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balear (1971-1975) i membre d’honor de diverses societats científiques.

Sempre molt esportista. En la seva infància i en l’època d’estudiant juga a futbol de porter i practica el rem. Més endavant comença a jugar a tenis. Aprèn a jugar a golf i a esquiar junt amb la dona i els fills. En el seu temps lliure, és un gran lector. Molt aficionat als automòbils i els seus avenços mecànics. El 2012, amb motiu del seu 80 aniversari, escriu i il·lustra un llibre de contes pels seus nets titulat “16 + 5”, el qual no ha estat publicat.

Casat amb M. Teresa Castellví Golobart tingueren tres fills: Teresa, que és advocada Joan, enginyer i Carmen, metgessa especialista en obstetrícia i ginecologia.