Biografia

Fill de Climent Carreras d'Amer i d'Elvira Carreras d'Igualada que pertany a una família d'hisendats liberals d'antigues arrels a la comarca de La Selva que, entre els seus avantpassats, es troba Francesc Carreras, avi matern i metge de la Bisbal d'Empordà. De primer, Joaquim Carreras es dedica a fer una vida d'hereu amant de les arts i la cultura, és membre de l'Associació Literària de Girona i guanyador del premi del certamen que convoca aquesta entitat, sota la presidència de Víctor Balaguer el 1890, amb un llarg poema que es titula El Ter.

Casat el 16 de gener del 1886 amb Anna Riera Oliveras, Joaquim Carreras no es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona fins a l’any 1889, quan ja té 30 anys. El matrimoni tindrà 4 noies i un noi, cap d'ells dedicat a la Medicina. Entre els companys de carrera amb qui tracta, entre altres, hi ha Josep Salvany, Valentí Carulla , Artur Giné o Francesc Pons Freixa. Ja metge, aviat, es converteix en un ferm defensor de les tesis del positivisme mèdic, corrent que ha començat a ser majoritari des de la celebració -en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona- del Congrés de Ciències Mèdiques del 1888. Un dels punts més destacats d’aquesta nova tendència consisteix en l’acceptació plena que el microbi és la causa de les malalties infeccioses. Així, no és estrany que tinguem indicis que Joaquim Carreras munta un petit laboratori a la seva casa pairal, Can Gasull, on investiga la febre de Malta o Brucel·losi.

Conscient del paper de la Medicina del seu temps en la transformació social, que és tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amer, Joaquim Carreras es presenta amb un programa higienista a les Eleccions Municipals del 1891 juntament amb el també metge Ignasi Aymerich Nogué, ambdós membres de la Junta Municipal de Sanitat d’aquesta població. És a Amer on exerceix la Medicina fins al 1891, moment en que és nomenat metge titular de Sant Hilari de Sacalm i s’hi està fins al 1895 perquè, a partir d'ara, assumeix el càrrec de director mèdic del Balneari de Sant Hilari de Sacalm en substitució de l’anterior, Nicolás Pérez Jiménez.

És com a metge de balneari que assoleix un gran prestigi professional entre l’alta burgesia que fa estades al Balneari i també perquè, encara el 1895, edita un opuscle que titula Consells práctichs a les mares en temps d’epidemia Diftèrica que publica amb una clara voluntat de divulgar els nous coneixements mèdics entre la població. Alhora, amb aquesta publicació, Joaquim Carreras es reafirma amb el seu conegut compromís i defensa de la llengua catalana com a vehicle de transmissió científica i divulgativa.

El 1897, sol·licita que se’l destini com a metge militar a Filipines on hi va esperonat amb la possibilitat de fer recerques mèdiques tot emulant altres figures que havien estat els seus mestres com, per exemple, Santiago Ramon i Cajal que ho havia fet a Cuba. Joaquim Carreras s’hi està set mesos però no podem saber el resultat dels seus treballs perquè mor a causa de la disenteria, segons consta a l’Arxiu Militar de Segòvia. Trobem també notícies a diversos diaris locals de l’època que lamenten la mort del metge Joaquim Carreras alhora que elogien la seva personalitat i intel·ligència mèdica.

JV-i-P