Galeria de metges

Fill del farmacèutic de Sant Carles de la Ràpita i germà menor del neuròleg Romà Massot, queda orfe amb 11 anys quan el pare mor d’un accident d’automòbil. Joan cursa l’ensenyament primari a La Ràpita i el batxillerat al Col·legi de Sant Lluís de Tortosa. Acabat el batxiller, comença a treballar a la Casa Garsi de Vinaròs. Un any després, es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona tot i que, mentre fa la carrera, fa guàrdies a la Farmàcia Vilar per pagar-se els estudis.

En el darrer curs de Medicina, esclata la Guerra Civil i és mobilitzat amb destí als Serveis Auxiliars com a sanitari. A finals de 1938, Joan Massot ha de ser operat del ronyó per un procés infecciós crònic i, encara convalescent a primers del 1939, passa a França des d’on entra a l’Espanya franquista. Primer, és retingut al camp de concentració de Sant Sebastià i, més endavant, passa al de Bilbao, des d’on és ingressat a l’hospital de la ciutat perquè empitjora la seva malaltia. Poc després, la seva mare el trasllada a La Ràpita.

Durant el període de recuperació de la malaltia aprèn anglès, que li serà útil per la seva ulterior activitat de traductor de llibres científics i d’art a les editorials Daimon i Labor.

L’any 1940, Joan Massot i Gimeno pot acabar la carrera de Medicina i, el 1944, entra com a metge intern a l’Institut Pere Mata de Reus on s’hi està fins al 1947, que guanya l’oposició a metge d’Assistència Pública Domiciliària i obté una plaça a Reus on es queda a viure i s’incorpora en les diverses activitats culturals mèdiques i literàries que ofereix el Centre de Lectura.

La primavera del 1950, fa un Curs sobre Malalties Reumàtiques a la Facultat de Medicina de Barcelona. Després, com que sempre ha estat molt afeccionat a la pintura, Joan Massot fa una estada a París junt amb el pintor reusenc Josep M Morató Aragonés. Aprofita per visitar pinacoteques, exposicions i, també, pinta. Malauradament, la malaltia progressa i ha de ser operat dues vegades més. Durant el temps de repòs, aprofita per escriure contes, narracions i poesies que publica a la Revista del Centre de Lectura de Reus. Aquesta vessant literària el duu a guanyar diversos concursos literaris, com el primer premi i accèssits del Certamen Internacional de l'Hora XXV dels anys 1970 al 1974. És, també, guardonat amb la Viola d’Or i d’Argent dels Jocs Floral de 1952.

Atès a la Clínica Puigvert, mor cristianament poc després del darrer ingrés l’any 1978.