Galeria de metges

Tercer fill del metge i veterinari Anicet Puigdollers Ravell, que exerceix la Medicina lliure a Vidreres, i d’Ángeles Colàs Mateo. El pare, és destinat a Tarragona com a Inspector de Duanes del Cos de Ramaderia i, posteriorment, s’instal·la a Barcelona com a cap provincial d’aquest ens. La mare, Ángeles Colàs, lleidatana, filla d’aragonesos, mestra en excedència voluntària, és determinant en la formació humanística dels tres germans Puigdollers Colas, tots tres metges.

Al final de setembre de 1939, la família abandona Tarragona per viure a la Ciutat Comtal. Josep Maria Puigdollers té onze anys i el matriculen al Col·legi dels Jesuïtes de Casp. Acabat el batxillerat, cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el desembre de 1951 amb la qualificació d’excel·lent. En la fase clínica de l’ensenyament, es decanta per la Patologia Mèdica sota el mestratge de Pedro Pons i de Farreras Valentí.

Només finalitzar la carrera, embarca al vaixell Juan Sebastian el Cano per anar a Guinea Equatorial on estudia les malalties tropicals durant tres mesos. Al tornar a Catalunya, es reintegra al Servei de Clínica Mèdica d’Agustí Pedro Pons on ja ha estat alumne intern i després ajudant de la càtedra de Patologia.

Poc després, es forma al Institut Biològic de Sarrià amb el pare Jaume Pujiula Dilmé (1869-1958). Els anys cinqquanta, marxa a París a fer una estada a l’Hospital Necker i, desprès, a l’Institut d’Anatomia Patològica de Bolonya, important centre de recerca en Patologia Òssia, on comença la tesi doctoral, que llegeix el 1955 amb el títol de La biopsia ósea mediante trocar dentado. El 1962, viatja als Estats Units per ampliar estudis al Cornell Medical Center de Nova York i a la Loyola University Chicago.

El 1968, és contractat com a cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Sagrat Cor de Barcelona on esdevé una persona fonamental com impulsor de la docència i posar en marxa el sistema MIR a l’Hospital. Afavoreix la interrelació professional amb els internistes i generalistes de la Catalunya Nord, organitzant diverses Jornades a Montpeller i Perpinyà. El 1993, és fundador de la revista Annals del Sagrat Cor, publicació que encara continua la seva singladura.

Brillant internista, publica un gran nombre d’articles científics, dirigeix diverses tesis doctorals i participa a diferents congressos nacionals i internacionals. És professor adjunt de Fonaments Biològics de la Personalitat a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) de 1975 a 1985 i professor associat de Patologia General a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fins que és nomenat professor titular de Medicina a la UB l’any 1985.

És membre de la Societat Catalana de Biologia, secretari de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears del 1971 al 1973 i president de la Societat Catalano-Balear de Medicina Interna de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del 1972 al 1975. Puigdollers crea, també, escola amb un grup d'internistes capdavanters amb un estil propi i una manera de fer i entendre la Medicina, recalcant l’anamnesi i l’entrevista clínica com les eines imprescindibles per arribar a un diagnòstic clínic.

Casat amb la barcelonina Oròsia Rovellat Masó des del 1956, tenen cinc fills entre els quals una metgessa, Àngels Puigdollers Rovellat. Home de tarannà sempre seré, alegre, afable i optimista, a més de la seva família, té passió per la música, la pràctica del golf i, sobretot, per la lectura. Metge humanista, interessat per la política, la religió, la filosofia i per tot. Amb 65 anys, obté la llicenciatura en Filosofia i Lletres. Home corpulent, coronat amb un magnífic cabell blanc i amb la seva corbata de llacet, conversador i religiós, Josep Maria Puigdollers compagina de forma harmònica les seves tres grans passions: la Medicina, la família i Catalunya. Militant d’Unió Democràtica, arriba a presentar candidatura per ser alcalde de Cardedeu l’any 1998. El Col·legi de Metges de Barcelona li atorga el Premi a l'Excel·lència Professional del 2006.