Galeria de metges

Neix en una família culturalment intensa i compromesa políticament amb els ideals del catalanisme. El seu pare, el també metge Laureà Dalmau Pla, intel·lectual i polític, seria diputat al Parlament de Catalunya durant la Segona República. La seva mare, Laura Norat Puig és filla dels propietaris del Cafè Norat de la Rambla de Girona. Francesc Dalmau Norat és el gran de quatre germans.

Dalmau estudia a batxillerat a l’Institut de Girona i cursa estudis de Gramàtica Catalana a l’Ateneu de Girona que organitza l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Tot seguint els passos del seu pare, durant els anys republicans, fa el pas a Barcelona per estudiar-hi medicina. Després de la Guerra Civil, prosseguirà la carrera mèdica a la Universitat de Montpeller. Però, torna a estroncar-se de nou quan esclata la Segona Guerra Mundial i no és fins al 1949 quan obté el diploma de Doctor per la Universitat de Montpeller amb la tesi A propos des fluctuations de la glycémie au cours du traitement du coma diabétique.

A la segona meitat dels anys quaranta, Francesc Dalmau comença a exercir de metge a l’Hospital Saint Charles de Montpeller i, després, al Centre Hospitalari Mariscal Jofre de Perpinyà fins al mateix any 1949 que torna e l’exili. S’inscriu al Col·legi Oficial de Metges de Girona i exerceix a Breda, Palafrugell i Palamós on s’instal·la des de meitat de la dècada dels cinquanta. Dalmau és un metge de referència a la costa empordanesa i de manera significativa a la vila de Palamós. Durant els anys seixanta i setanta, el “Doctor Dalmau” és el facultatiu de Josep Pla.

La tasca mèdica de Francesc Dalmau és fortament marcada per la seva vocació política i per les gestes èpiques de la seva vida. Exiliat acabada la Guerra Civil però, reclamat per la família, torna a casa el juliol de 1940, moment en que és empresonat pel Règim. Tot i així, Dalmau Norat s’evadeix del Batallón Disciplinario d’Algesires on ha estat tancat. Via Gibraltar, s’incorpora a l’exèrcit britànic per lluitar en la Segona Guerra Mundial i, amb la seva companyia, participa al desembarcament de Normandia amb els aliats com a membre del Pioneer Corps. Posteriorment, ja als anys vuitanta, el metge Francesc Dalmau -com ho havia estat el seu pare- és elegit diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1984 mentre que, de 1983 a 1985, és alcalde de Palamós.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, es publica la seva biografia: Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós.