Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill de Lluís Barraquer Roviralta, el fundador de la Neurologia clínica a Catalunya. La seva mare mor quan té 3 anys d’edat i el pare procura apartar-lo dels estudis mèdics tot augurant al seu fill serioses dificultats professionals i personals en intuir la constant comparació que es faria amb ell, el gran esforç que implicava l’estudi de la Neurologia i, també, per les moltes hores que calia dedicar a l’atenció dels malalts, especialment els greus i, de vegades, els ingrats moment que ser neuròleg comportava i, a més, sense gaudir de les compensacions econòmiques d’altres especialitats mèdiques. Això fa que, inicialment i de forma transitòria durant més de 10 anys, Lluís Barraquer i Ferrer es dediqui a diversos menesters comercials d’una fàbrica de corretges o d’una bodega, entre d’altres feines. Així, alhora, estudia comptabilitat, anglès i alemany. Interiorment, però, en Barraquer Ferré persisteix una intensa vocació mèdica i una gran admiració pel pare pel seu esforç i pels seus resultats.

Secretament, amb vint-i-sis anys, Lluís Barraquer i Ferré es matricula en el Curs d’Ampliació o Primer Curs de Medicina del 1913-1914 i només ho comunica al pare un cop ha aprovat totes les assignatures. Aleshores, Barraquer Roviralta canvia totalment d’actitud en veure l’entrega del fill i li fa de mestre. Barraquer Ferré completa els set anys que dura la carrera mèdica en només tres. Estudia i S'examina estius i hiverns. El juny del 1915, quan ja ha deixat el negoci comercial per dedicar-se a l’estudi de la Medicina, és nomenat alumne intern hospitalari. Dos anys més tard, el 1917, es llicencia i comença a exercir de metge intern fins al 1920 que és nomenat metge auxiliar. Un any després, ingressa en el cos mèdic de l’Institut de Santa Madrona on dirigirà el Servei de Neurologia.

Casat amb Edelmira Bordas de Ferrer, coneguda com a “Mina”, el mateix any 1921, un any abans, ja ha publicat el primer treball dels gairebé dos-cents articles que escriu al llarg de la seva vida. Destaca la monografia Elementos de Neuropatologia que es publica l’any 1923 coincidint amb el naixement del seu Lluís Barraquer Bordas, que igualment es convertirà en un altre reconegut neuròleg. L’any 1928, poc després de néixer la seva filla Montserrat, mor el pare i Barraquer Ferré fa la ferma promesa de prosseguir el magisteri patern que ha rebut amb reconeixement i devoció. El 4 de juliol del 1929, és nomenat director del Servei de Neurologia i Electroteràpia a més de metge numerari de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

En l'itinerari docent de Barraquer Ferré es diferencien clarament cinc períodes científics: el primer fins a l’any 1930 amb la publicació de divuit treballs bàsicament semiològics. En aquest moment, no vol sumar-se a la producció científica del pare. Sempre presenta per separat el fruit de les seves observacions. En el segon període fins al 1936, treballa a l’hospital i a la consulta que té al carrer Roger de Llúria 102. Publica vint-i-tres treballs, el primer en col·laboració Ignasi de Gispert i Manuel Corachan Llort el 1934 i, després, publica nombrosos articles a diferents revistes, entre elles, Revue Neurologique, La Presse Médicale o Deutsche Zeitschrift für Nevernheilkunde. Apareix, també, el primer volum del Tratado de Enfermedades Nerviosas, escrit amb Gispert i també amb Castañer Vendrell, el segon surt el 1940. L’obra és el primer tractat de Neurologia originalment escrit en castellà amb una gran repercussió a l’Amèrica Llatina i representa un reforç de l’Escola de Neurologia catalana. La iconografia es basa en un recull de semiologia i d’anatomia patològica macroscòpica del seu pare, Llúís Barraquer Roviralta.

En el tercer període, que arriba fins al 1944, ha de patir la Guerra Civil i la mort de la seva esposa que li causa un trastorn en l’estabilitat. Un temps després, contrau nou matrimoni amb Montserrat Serra Guardiola. No publica gaire tret de Las paràlisis el 1940 i Las neuralgias el 1941 a més de 9 articles en col·laboració. El quart període fins al 1948, és el de col·laboració científica amb el seu fill, Lluís Barraquer i Bordas i un notable increment de publicacions. Finalment, el cinquè fins al 1958 s’esdevé en una etapa de difusió internacional dels treballs de l’Escola de Neurologia Catalana de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A més, a l'Acta Neurologica et Psychiatrica Belgica publica una quarantena d'articles entre 1948 i 1958. També, el 1995, apareix en anglès a la revista Brain un treball sobre la mielopatia tardana per luxacions atlaido-axoidees.

Al llarg de la seva vida, Barraquer Ferré ostenta diversos càrrecs acadèmics. L’any 1931, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i, vint anys després, esdevé membre numerari. El 1935, és president de la Sociedad d’ Oto-Neuro-Oftalmologia de Barcelona mentre que, el 1950, és escollit president d’honor del Congrés Internacional de Neurologia. El 1949, juntament amb Bel·larmí Rodríguez Arias i Antoni Subirana Oller, és fundador de la Societat Espanyola de Neurologia amb seu a Barcelona i n’esdevé el primer president, més tard, honorífic. És també membre d’honor de les Societat Francesa de Neurologia i corresponent de la Societat Mèdica dels Hospitals de París i de l'Acadèmia i l'Associació Americana de l'especialitat. L’any 1957, quan es jubila de l’Hospital de Sant Pau, és nomenat director emèrit.

AAD