Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Un cop fet el batxillerat a l’Institut de Barcelona, es matricula a la Facultat de Ciències a la branca de fisicoquímiques. Dos anys abans d’acabar la carrera, que ho farà el 1880, comença medicina i es llicencia amb la qualificació d’excel·lent el 1883. Simultanieja els estudis de medicina fent docència com ajudant encarregat de l'assignatura de 'Dibuix lineal i topogràfic' i de la de 'Dibuix aplicat a les ciències físicoquímiques' a la Facultat de Ciències. Abandona aquestes activitats docents quan ja té el títol de metge i decideix dedicar-se a la pediatria.

El 1887, és fundador i director de l’”Asilo Cuna del Niño Jesús”, situada al número 18 del carrer Montcada de Barcelona. És la primera casa bressol d’Espanya, on els nens acollits prenen llet fins als 6-7 mesos i, després, sopes de pa ratllat. El 1892, Jaume Guerra és, també, director de l’Hospital del Niño Dios, inicialment ubicat al Passatge de Mercader número 3, fundat per una Junta de Dames, el Bisbat de Barcelona i la Congregació de Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors per atendre ambulatòriament els nens pobres i ingressar els més greus.

Jaume Guerra, amb una intensa activitat acadèmica, publica articles de pediatria i és col·laborador a la revista La Medicina Popular, que des del 1889 dirigeix el famós pediatre Francesc Vidal Solares. Ell mateix és el fundador i director de la Revista de Enfermedades de la Infancia (1890). L'any 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, participa al Congrés de Medicina de Barcelona i presenta el seu treball sobre Naturaleza y tratamiento de la coqueluche. L'any 1900, publica la seva tesi doctoral 'La vulvo-vaginitis de la infancia (estudio especial de la gonocócica)'.

El 22 de novembre de 1902, fa el “discurso de turno” de la sessió inaugural de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya amb el treball 'Manifestaciones cerebrales en las cardiopatias de la infancia', treball escrit i llegit en català però publicat en castellà seguint el criteri de la junta.

L’aspecte més interessant de la carrera professional del doctor Guerra és la seva dedicació al terreny de les assegurances i, per extensió, a la medicina del treball a Catalunya. L’any 1906, és el director mèdic general de la Companyia d’Assegurances Hispania, la més potent de l’estat en aquell temps. Crea, essent propietari i director, la revista Medicina y Jurisprudencia de los Accidentes de Trabajo y Seguros de Vida. L’any 1905, el Ministeri de Governació espanyol el nomena delegat honorari al Congrés Mèdic Internacional d’Accidents de Treball celebrat a Lieja i, el 1912, al de Dusseldorf. Constitueix una secció espanyola de l’Associació Internacional de Metges Experts en Companyies d’Assegurances, circumstància que afavoreix la incorporació de facultatius en aquesta nova àrea mèdica.

Guerra Estapé és home de conviccions catalanistes i un element important en l'organització dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i l’any 1913 és el vicepresident del primer dels congressos. Dos anys després, esdevé vicepresident de l'Associació de Metges de Llengua Catalana. El 1915, el doctor Guerra esdevé president de la recent constituïda Lliga Barcelonina d’Higiene Escolar.

L'any 1919, ingressa a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona amb un discurs sobre el Valor de la educación en las neurosis funcionales, contestat per Wifredo Coroleu. Anys després, és l’encarregat de fer la lliçó inaugural del curs amb el títol 'Catalunya, prodigiosa font d'agents terapèutics', essent la primera conferència en català que es fa l’actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Jaume Guerra i Estapé que mor el 26 gener del 1947, rep nombroses distincions i reconeixements en vida com el nomenament de Comanador de la Reial Ordre de Carles III i Cavaller d’Alfons XII. També, el 10 de setembre de 1916, l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, on no sols hi estiueja sinó que n’és un gran benefactor, el nomena fill predilecte i dóna el seu nom a l’antiga Plaça de la Col·lecta en un acte d’homenatge que té lloc el 18 de setembre, dilluns de Festa Major, que compta amb l’assistència del doctor Guerra. En la dècada dels 90, desapareguda la placa i la plaça, el consistori restitueix el nom del Dr. Jaume Guerra a un dels carrers al sector de la Font de’n Titus.

EOL