Galeria de metges

Neix a La Masó, a l’Alt Camp, el 27 de juliol de 1951, en un entorn rural que mantindrà sempre present en la seva trajectòria personal. A dotze anys es trasllada a Reus, on fa el batxiller superior al Col·legi de La Salle. Cursa el preuniversitari a l’Acadèmia Peñalvert de Barcelona durant el curs 1967-1968. Ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Durant els anys d’estudiant completa la formació clínica a la Residència Sanitària Francisco Franco, actual Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, on fa també l’internat rotatori. Acaba la carrera el setembre de 1974 i obté el títol de llicenciat en medicina i cirurgia l’any 1975.

Aquell mateix any fa el servei militar, primer a Sant Climent Sescebes i després a l’Hospital Militar de Lleida. En aquesta ciutat combina les obligacions militars amb l’exercici mèdic d’urgència a la Clínica Nostra Senyora del Perpetu Socors i a la Quinta de Salut L’Aliança. Aquest primer contacte amb l’assistència urgent consolida una orientació clínica pràctica, resolutiva i propera al malalt, que després projectarà en la seva activitat urològica.

Després de superar l’examen MIR, el 1977 inicia l’especialitat d’urologia al Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, sota la direcció del doctor Francesc Xavier Solé Balcells. Obté el títol d’especialista el 1979 i, en acabar la residència, guanya per concurs oposició una plaça de metge adjunt al mateix centre. Hi exerceix fins al 1994, anys en què desenvolupa una intensa tasca assistencial i docent, especialment en la formació de metges residents. Paral·lelament, entre 1979 i 1987, col·labora a la consulta privada del doctor Solé Balcells a la Fundació Puigvert.

Banús forma part d’una generació d’uròlegs que viu la transformació tècnica de l’especialitat: el pas d’una cirurgia eminentment oberta cap a procediments endoscòpics, percutanis i mínimament invasius. Interessat en aquesta renovació, amplia la seva formació als Estats Units. El 1991 fa estades al Baylor College of Medicine, al Methodist Hospital i al St. Luke’s Hospital de Houston, on actualitza coneixements sobre el tractament quirúrgic del càncer de pròstata amb el professor Peter Scardino. El 1993 completa aquesta etapa formativa a la Washington University School of Medicine i al Barnes Hospital de Saint Louis, al servei del professor William Catalona i a la secció d’endourologia i cirurgia mínimament invasiva del doctor Ralph Clayman.

L’any 1997 funda l’Institut Català d’Urologia i Nefrologia, del qual és director mèdic. El centre aplega diversos uròlegs de reconeguda trajectòria, molts dels quals havien estat deixebles seus durant l’etapa hospitalària. Des d’aquest institut consolida una pràctica urològica centrada en la cirurgia, l’endourologia, la litiasi urinària, la patologia oncològica, la reconstrucció uretral, el dolor pelvià crònic i les tècniques mínimament invasives.

Un dels seus principals camps d’interès és la litiasi urinària. Estudia el seu abordatge quirúrgic mitjançant litotrícia extracorpòria i nefrolitotomia percutània, tècnica en què introdueix procediments innovadors.

També dedica una part important de la seva activitat al dolor pelvià crònic. Després d’una estada a San Francisco, l’any 2001 introdueix a l’Institut Català d’Urologia i Nefrologia tècniques de fisioteràpia aplicades al dolor pelvià crònic i a la incontinència urinària femenina i masculina. En l’àmbit oncològic, treballa en la cirurgia radical de ronyó, vies urinàries, pròstata i bufeta. Implanta les biòpsies prostàtiques per sextants per a la detecció del càncer de pròstata i aplica criteris de detecció multifocal en les neoplàsies vesicals. L’any 2000 impulsa la crioteràpia prostàtica en patologia neoplàsica, tècnica que defensa en congressos nacionals i internacionals i que aplica també en tumors renals.

Al llarg de la seva carrera és membre de diverses societats científiques d’arreu. Forma part de comitès editorials de revistes com Archivos Españoles de Urología, Actas Urológicas Españolas i Urología Integrada y de Investigación. Participa com a ponent, professor convidat, moderador i membre de comitès científics en nombrosos congressos, amb especial dedicació a l’endourologia, la videocirurgia, la cirurgia percutània i la urolitiasi.

Una part destacada de la seva trajectòria és l’activitat mèdica solidària. Presideix la Fundació Privada Solidaris, creada per donar suport a les missions mèdiques i quirúrgiques que desenvolupa en països amb recursos sanitaris limitats. Entre els anys 2000 i 2017 col·labora com a uròleg i responsable de la brigada mèdica en diversos llocs del continent americà sobretot a Centre Amèrica. En aquestes missions atén pacients sense recursos, practica cirurgia urològica i ensenya tècniques quirúrgiques a metges locals. Hi destaca l’adenomectomia retropúbica, les uretroplàsties i la cirurgia percutània per al tractament de càlculs. També s’implica en problemes socials vinculats a la salut, com el trasllat a Espanya d’infants amb cardiopaties procedents d’un orfenat de Guatemala o les paraplegies observades a Hondures en joves dedicats a la pesca de la llagosta mitjançant busseig a pulmó lliure. A Bolívia imparteix classes magistrals d’urologia i participa en debats sobre investigació mèdica, noves tecnologies i trasplantament d’òrgans.

Fora de l’activitat mèdica, és un home d’interessos amplis. Estima la música, que l’acompanya en les hores d’estudi, i és un gran lector. També li agrada escriure i dibuixar, i escriu contes per als seus nets.

Els qui el coneixen el defineixen com un metge exigent, lluitador i perfeccionista, fidel als principis d’honestedat, generositat i solidaritat, i profundament vinculat a la família. La seva trajectòria reuneix la pràctica hospitalària, la docència quirúrgica, la innovació tècnica, l’exercici privat especialitzat i una notable dedicació humanitària internacional. Mor a La Masó el 18 de maig de 2023, després d’una vida dedicada a la medicina.