Galeria de metges

Neix a Mataró l’any 1946. En acabar el batxillerat al Col·legi dels Maristes, es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on cursa els darrers dos cursos en un i es llicencia el 1969. El fet d’haver estat delegat des del tercer curs del clandestí Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) li suposa haver de fer el servei militar a Marina, a Cartagena, aconseguint deslliurar-se’n.

Durant uns mesos es forma en reumatologia amb el professor Jaume Rotés Querol amb qui connecta molt bé i l’encoratge a seguir, però es decideix per la medicina interna, especialitat que li permet una visió global del malalt i de la pràctica mèdica. Poc després es casa amb M. Eugènia Serra, infermera formada a l’Hospital Clínic, amb qui té dos fills.

Des del primer moment sap que no vol exercir en un gran hospital sinó un de dimensió humana, amb l’objectiu de poder canviar la sanitat des d’un entorn proper a la població. Home de conviccions fermes i constant mostra una manera d’entendre la professió que combina el rigor clínic amb una marcada sensibilitat social, en un moment en què els metges joves començaven a vincular la medicina amb la necessitat d’una reforma sanitària i el compromís cívic.

Des de 1969 participa, amb un grup de cinc metges i dues infermeres de Mataró i de Barcelona —com és el cas de Daniel Figuerola, Albert Grañena, companys de curs-, en el projecte d’un dispensari situat a La Llàntia, un barri d’immigració en situació de marginalitat a la perifèria de Mataró, experiència vinculada a l’hospital que és truncada pel conservadorisme mèdic d’aquells anys, però que ja revelava una preocupació que l’acompanyaria tota la vida: acostar l’assistència mèdica a la població i contribuir a superar les mancances sanitàries de la ciutat.

Entre 1970 i 1975 forma part del Servei de Medicina de l’Hospital de la Creu Roja, dirigit pel doctor Jordi Gol i Gurina. A l’entorn de Gol consolida una concepció humanista i social de la medicina i participa en els debats que conduïren a la formulació de la definició de Salut vinculada al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana així com en els debats sanitaris del Congrés de Cultura Catalana i altres fòrums. S’implica en la creació de la Comissió de Sanitat de Mataró, que malda per una sanitat pública de qualitat. Aquesta experiència mostra un tret característic de la seva biografia: la voluntat de vincular la tasca mèdica a una idea de servei, amb participació col·lectiva, per assolir una millora de les condicions sanitàries de la comunitat.

L’any 1974 inicia l’etapa més decisiva de la seva vida professional. L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (SJSM) entra en profunda crisi i la Junta de l’Hospital li demana que organitzi un Servei de Medicina interna. Aglutina entorn seu un grup de metges i infermeres, entre ells els desapareguts Ramon Tous Quintana i Montserrat Garcia-Milà, i comença la seva reconversió com hospital públic de Mataró fet que representa segons les fonts un moment fundacional en la modernització de la sanitat mataronina.

Entre 1978 i 1979 s’implica en la resolució de dos brots epidèmics a la ciutat —febre tifoide i febres de Malta— que creen forta conscientització a la població sobre els problemes de Salut Pública. L’any 1978, amb 32 anys, és nomenat director mèdic rellevant el cardiòleg Jaume Esperalba Terradas, figura carismàtica que recolza la modernització de l’hospital i, a partir de 1980, com a director general. Sòlid en el seu pensament s'envolta d'un un equip humà i tècnic que sap traduir a la pràctica els objectius que planteja. En poc menys de cinc anys el centre es jerarquitza i s’amplia en llits, serveis i especialitats inexistents aleshores en hospitals comarcals: crea el primer Servei de Salut Mental i Drogodependències, d’Oncologia, de Patologia, Farmàcia Clínica i d’Epidemiologia i Estadística. Atret pel món informàtic impulsa el desenvolupament del primer conjunt de base de dades hospitalàries conjuntament amb els hospitals de Granollers i de Terrassa.

A partir de 1982, la seva capacitat d’innovació i de visió de futur el porta a donar resposta a un problema emergent al Maresme creant la primera Unitat d’Atenció a la Immigració i Malalties tropicals amb fons propis del centre, així com fer-se càrrec de la gestió de l’antic asil Llar Cabanellas, creant la unitat d’Atenció geriàtrica i sociosanitària i incorporant l’atenció a les Cures Pal·liatives.

Aquesta línia d’hospitalària és compartida ben aviat per l’Hospital de Terrassa amb el Dr. Joan Costa Roma, l’Hospital de Granollers i l’Hospital dels Camils de Sant Pere de Ribes amb Jesús Moll Camps, als que s’hi van incorporant més d’una vintena, l’embrió del que serà el Consorci Hospitalari de Catalunya, centres que s’integren a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) de la Generalitat l’any 1986.

Més enllà d’un gestor en sentit estricte, ens trobem un metge amb visió organitzativa, capaç d’impulsar una medicina pública centrada en les persones i atenta a la coordinació entre diferents nivells assistencials. L’any 1980 des de la Comissió de Sanitat promou un centre de salut al barri de Cirera-Molins, que no pot veure la llum fins 1992 com el primer centre d’Atenció Primària, concertat amb l’ICS, depenent de l’Hospital.

A partir de 1989 posa en marxa una nova ampliació per arribar als 250 llits, que s’interromp perquè el Departament de Salut, el gener de 1990, anuncia la construcció d’un nou hospital invocant la fusió dels dos centres de Mataró, fet i condició que dos anys després li suposa el relleu en el càrrec per a que no hi haguessin «vencedors ni vençuts». Segueix vinculat a la sanitat, dirigint els Serveis de Prevenció Assistencials i Sòcio-Sanitaris de Mataró (PASS) fins l’any 1999. Posteriorment, després d’una etapa col·laborant amb el CSC en l’elaboració de guies clíniques, accedeix per concurs a la direcció del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Mataró.

Entre les seves aficions destaquen d’una banda la passió per viatjar pel món a països molt diferents entre altres la Xina de la revolució cultural, Sud-Amèrica, l’Àfrica negra o Islàndia. Cinèfil, melòman i bon lector. Els qui el conegueren en destaquen la discreció, la tenacitat, la capacitat d’escolta, la visió de futur, i una manera de fer —mai va voler tenir cap protagonisme públic— allunyada de l’exhibició personal. L’any 2025, coincidint amb la commemoració dels cinquanta anys del renovellament de l’Hospital de SJSM i l’entrada a la sanitat pública, rep un homenatge dels seus companys per la seva implicació en aquell procés.

La combinació de prestigi clínic, de responsabilitat, una manera d’entendre l’exercici de la medicina basada en la proximitat i una visió organitzativa i de compromís amb la comunitat, el fa un referent indiscutible de la medicina mataronina contemporània.