Metge internista, destacat per la seva aportació a la bioètica clínica i al compromís assistencial al Maresme
Biografia
Fill de metge i germà de metge i d’infermera, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1972. El 1973, va contactar Jordi Gol i Gurina, mestre que li deixà una empremta profunda en la seva manera d’entendre la professió. Va entrar a treballar com a intern resident al Servei de Medicina Interna a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, dirigit pel Dr. Jordi Gol. També va passar un temps al Servei de Reumatologia del Dr. Marcel Casademont.
El 1976, Josep M. Teniente li va proposar formar part d’un nou equip de medicina interna, seguint el model Jordi Gol, per a l’Hospital de Mataró, on desenvolupà una llarga trajectòria com a adjunt del Servei de Medicina Interna fins a la jubilació. Les fonts el situen entre els professionals que participaren en la renovació assistencial mataronina de la segona meitat del segle XX, en un moment de transformació profunda de l’hospital i del model sanitari local.
Amb els anys, allò que acabà singularitzant més clarament la seva figura fou l’interès creixent per la bioètica. Obtingué el mestratge en bioètica a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta formació prolongava de manera coherent el seu interès pels problemes morals de la medicina i per una pràctica clínica basada en el respecte a l’autonomia i a la dignitat dels pacients.
A l’Hospital de Mataró fou fundador del Comitè d’Ètica Assistencial del Consorci Sanitari del Maresme, del qual continuà formant part activament després de la jubilació i fins als darrers mesos de la seva vida. El consorci, en recordar-lo pòstumament, en destacà el compromís amb la millora dels drets dels pacients i la petja deixada en la bioètica clínica del centre.
En aquest àmbit destacà sobretot per la seva defensa del respecte a les decisions dels malalts, per la confidencialitat i per l’atenció als dilemes del final de la vida. Una intervenció pública de 2025 el mostrava insistint que també s’havia de respectar la voluntat d’un pacient que no desitgés comunicar als familiars l’abast de la seva malaltia. Aquesta manera d’abordar els conflictes bioètics, sense dogmatisme i amb gran atenció a la persona concreta, fou una de les característiques més reconegudes del seu pensament mèdic.
La seva trajectòria mostra igualment una proximitat notable a les situacions de fragilitat emocional. En la darrera etapa de la seva vida es vinculà molt activament a entitats socials i assistencials. Formà part del patronat de la Fundació CECAS (Centre Català de Solidaritat) des del 2017 i n’arribà a ser vicepresident. Un fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència.
També exercí la vicepresidència de la Fundació Ajuda i Esperança, on estigué vinculat al Telèfon de l’Esperança de Barcelona. Aquesta dedicació es reflecteix en la seva participació en activitats públiques sobre prevenció del suïcidi i suport emocional. Aquest vessant completa la imatge d’un professional que entengué la medicina no només com a assistència, sinó també com a escolta, paraula i consol. Tot plegat dibuixa la figura d’un metge culte i proper, per a qui la professió no es podia separar d’una determinada densitat moral i humana.
GCG
