Galeria de metges

Natural d’Esparreguera, fill de Francesc Cortadellas Batalla, natural de Valls, primerament forner i després administratiu a la Colònia Sedó, i d’Antònia Baltasar Vidal.

Estudià el batxillerat a l’Escola Pia de Terrassa. Els estudis de medicina els va fer a la Universitat de Barcelona entre 1929 i 1934, amb molt bones notes. El 1932 va aconseguir una plaça d’alumne intern i quan va acabar el 1934, esdevingué metge intern de l’Hospital Clínic.

Durant la Guerra Civil va servir a l’exèrcit republicà com a capità metge provisional. Fou destinat a diversos hospitals militars, com a cap d'equip quirúrgic, el primer dels quals va ser l'Hospital quirúrgic de Barbastro i l'últim l'Hospital de Pineta des d'on es va procedir a l'evacuació dels malalts i material d'hospital cap a França.

L’any 1939 es reintegrà a l’Hospital Clínic. El consell directiu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va acordar declarar-lo depurat sense sanció i l’any 1945 ingressà a la Quinta de Salut L’Aliança, clínica de Barcelona, on va estar treballant durant trenta-cinc anys i esdevingué cap de l’equip del Servei de Cirurgia. El 1948 també havia estat nomenat director mèdic de la Clínica de Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona.

El 1963, junt amb el metge i jesuïta Francesc Abel Fabre i el Dr. Gerard Manresa van ser els fundadors de Medicus Mundi-Espanya, integrada a Medicus Mundi Internacional, una associació no governamental de desenvolupament creada per un grup de professionals sanitaris. Salvador Cortadellas fou el secretari de la primera junta gestora de Medicus Mundi-Espanya.

L’any 1964, juntament amb la seva esposa, per tal de conèixer les condicions de l’assistència sanitària dels països subdesenvolupats, va fer una estada d’un mes en el dispensari de Logbikoy, al Camerun. L’any següent feu un viatge de dos mesos per Amèrica del Sud. Entre el 1966 i el 1974, durant les vacances, Salvador Cortadellas i M. Carme Àngel Aymerich van treballar a l’Hospital de Ngovayang, al Camerun, el primer fundat per Medicus Mundi-Espanya, on també va treballar la seva filla i metgessa M. Antònia durant cinc anys. Entre el 1975 i el 1980, el matrimoni va treballar, també durant les vacances, al centre de salut de Beboro, al Txad, fundat pel seu fill Francesc, jesuïta i ajudant tècnic sanitari. A més de les seves tasques als hospitals del Camerun i el Txad, va col·laborar en la formació del personal sanitari que es preparava per anar a treballar a països subdesenvolupats. A partir de 1980, any de la seva jubilació, i fins al 1987, va fer cada any estades de sis mesos a Beboro i es dedicà plenament a Medicus Mundi, formant part de la junta directiva i difonent l'obra mitjançant conferències, entrevistes, recaptes, etc.

El 1979, li fou atorgada la creu de Chevalier d’honneur francesa. El 1997, va rebre la medalla d’honor de Barcelona. El 2001, fou nomenat membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Com a acte d’homenatge destacat a Esparraguera el 15 de juny de 1986, durant el qual li fou imposada la medalla d’argent de la Quinta de Salut L’Aliança i es va inaugurar un carrer amb el seu nom.

Amb el seu matrimoni amb M. Carme Àngel van tenir dotze fills, dels quals quatre són metges.