Galeria de metges

Josep M. Muñoz i Arbat forma part d’una nissaga de metges que s’inicia al segle XVIII. El pare, Francisco Muñoz Bueno d’Archidona (Màlaga), metge militar, participa en la guerra de Cuba i, en ser destinat a Girona, és nomenat director de l’Hospital Militar. La mare, Assumpció Arbat Mayans de Sabadell és filla d’Enric Arbat, neta de Silvestre Arbat i besneta de Gaspar Arbat, que van exercir la medicina a Salt, Sant Esteve d’en Bas i Sant Feliu de Pallerols, respectivament. Al seu torn, el seu germà Cinto Muñoz Arbat s’especialitza en obstetrícia i ginecologia.

Inicia la carrera de medicina el 1916 a la Universitat de Barcelona, on mostra un interès especial per les assignatures d’anatomia descriptiva, tècnica anatòmica i anatomia topogràfica i operacions, en les quals aconseguirà la màxima qualificació. Obté per oposició la plaça d’alumne intern a la clínica de medicina de la Facultat de Medicina de Barcelona, on es llicencia en medicina i cirurgia el 1920.

Amb 21 anys, mentre fa el servei militar, ingressa en el Cos Mèdic de l’Armada per concurs-oposició. Com a capità metge, és destinat al Dédalo, primer portaavions espanyol, i participa en la Guerra del Marroc, on ha de tractar ferits de guerra. Rep la Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell. Deixa l’Armada després de quatre anys.

De tornada a Barcelona, el Dr. Joaquim Trias Pujol, li ofereix la plaça d’ajudant de classes i de pràctiques d’anatomia topogràfica (1923-1926). Seguirà com a ajudant d’anatomia topogràfica i operacions (1926-1928) i, més tard, com a ajudant de patologia i terapèutica quirúrgica (1928-1931). El 1932 llegeix la tesi doctoral a Madrid amb el títol “Diagnóstico y tratamiento del quiste hidatídico hepático abierto en las vías biliares” amb qualificació d’excel·lent. El mateix any és comissionat per estudiar els mètodes i organització del professor Dr. Lorenz Böhler al UnfallKrankenhaus (Hospital d’Accidentats) de Viena, presentant la memòria sobre el treball fet. Aquests mèrits li permetran assolir per oposició el càrrec de professor de patologia quirúrgica a la Universitat Autònoma de Barcelona, càtedra del Dr. Joaquim Trias i Pujol, plaça que ocuparà durant tres anys. Durant aquests anys, a més de dedicar-se a la docència, funda amb el seu germà una clínica a Santa Coloma de Gramenet, localitat on exerceix com a metge titular interí.

També rep els nomenaments de metge supernumerari de l’Institut de Beneficència Municipal de Barcelona, adjunt de la comissió d’Higiene del Treball de la Generalitat de Catalunya i inspector municipal de Sanitat de la Direcció General de Sanitat.

El 1932 funda amb el seu germà Cinto i un antic company de facultat Manuel Bofill Pascual, una clínica quirúrgica a Girona: la Clínica Sant Narcís, que més endavant serà coneguda com a Clínica Bofill. Des de llavors que es col·legia a Girona, on exercirà com a cirurgià i traumatòleg.

L’any 1936, i arran de la mort del Dr. Francesc Coll Turbau, és convidat a ocupar el seu lloc com a director de la Clínica Girona. A la vegada, és nomenat cap de cirurgia interí de l’hospital de les comarques gironines, l’Hospital de Santa Caterina, càrrec que també ocupava l’esmentat Dr. Coll, on també li encarreguen temporalment la plaça de cap d’urologia.

Durant la Guerra Civil continua exercint els càrrecs esmentats, on va atendre pacients dels dos bàndols en conflicte. Això fa que rebi diferents avisos de sanció per part de la Jefatura Provincial de Sanidad – Gerona i que durant un temps sigui apartat del servei. Finalment, es podrà reintegrar a la feina sense rebre cap sanció.

El 1949, també amb el seu germà Cinto decideixen fundar una nova clínica a Girona amb el nom de Clínica Muñoz, on cada un exerceix la seva especialitat: un cirurgià-traumatòleg i l’altre ginecòleg-obstetra. El 1952 obté la plaça de cap de cirurgia de l’Hospital Militar de Girona, càrrec que ja exercia durant la guerra. Dos anys més tard, obté també la plaça d’especialista de cirurgia general en el SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad) sector Girona.

Cirurgià de prestigi en el seu àmbit, professional infatigable fins i tot estant malalt, interessat pels avenços mèdics publicats en revistes especialitzades tant en castellà com en francès, anglès i alemany. Manté una relació excel·lent amb els seus col·legues i, gaudeix de les reunions i congressos mèdics, especialment si van acompanyats d’un bon àpat. Home de caràcter emprenedor en el professional i per iniciar nous negocis. Li agrada anar a mar, navegar amb el seu vaixell de vela —el Dingui— i, quan la feina li permet, fer alguna escapada a l’Aragó, a la cacera de la perdiu.

Casat amb Anna Casadevall Fuster que també pertany, a una saga de metges i apotecaris de Girona. És filla de Joan Casadevall i Rosés, metge de l’Hospital Provincial de Girona; germana de Xavier Casadevall, traumatòleg i besneta-neboda de Narcís Rosés i Massanet, que es va graduar a Montpeller el 1784. Dels onze fills del matrimoni quatre han exercit de metges. Sis dels seus nets són metges en actiu i una besneta estudia medicina.