Galeria de metges

Format als Germans de La Salle, estudià medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1969. L’any 1972 s’incorporà al Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Clínic com un dels primers residents contractats pel centre, en una etapa marcada per l’ascens de la radiologia hospitalària moderna i per un mestratge que ell mateix recordava amb gratitud (entre d’altres, els professors Josep M. Vilaseca, Josep Vilar Bonet, Mariano Badell, etc.).

Des del començament destacà per una vocació sostinguda i una orientació clara cap a la radiologia digestiva, camp en el qual esdevingué mestre i mentor de generacions posteriors. Es doctorà l’any 1981 amb la tesi “Aportación al estudio radiológico de las neoplasias de la región faringolaíngea”, qualificada d’excel·lent cum laude i guardonada amb premi extraordinari de doctorat (segons el recordatori publicat a la revista col·legial).

En l’àmbit acadèmic, desenvolupà una trajectòria universitària consolidada com a professor titular en l’àrea de radiologia i medicina física, amb presència documentada en comissions i tribunals universitaris (Universitat de Barcelona, 1987; i tribunals/concursos universitaris, 1987, 1989, 2001 i 2002). També consta en responsabilitats de docència i recerca avançada: participà en direccions i tribunals de tesis doctorals i, ja en l’etapa madura, apareix com a director de tesi a la Universitat de Barcelona (2005) i en tribunals d’altres tesis vinculades a radiologia.

La seva projecció professional s’articulà al voltant de l’Hospital Clínic, on se’l documenta vinculat a responsabilitats del Departament de Radiologia. En paral·lel, mantingué una presència activa en la vida societària de l’especialitat, figurant en juntes d’entitats de radiologia a Catalunya (anys vuitanta). Igualment, participà en iniciatives de caràcter històric i institucional: per exemple, consta com a comunicant al XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana de 2008, amb el treball “El servei de radiologia de l’Hospital Clínic durant la Setmana Tràgica”, sobre radiologia i assistència hospitalària a inicis del segle XX.

Més enllà dels càrrecs i els mèrits, els qui el van conèixer en destaquen sobretot el tarannà: una manera de fer humanista, generosa i desinteressada, d’ajuda tant en la vessant humana com en la professional. Va mantenir una activitat docent continuada i una relació viva amb el seu entorn d’amics i família fins al final.

El 1968 es va casar amb Rosa Maria Brugués Riera, metgessa de l’Hospital Clínic, van tenir dos fills Lluís i Sandra Rovira Brugués que també és metgessa.