Galeria de metges

Nascut a Ripoll, en el si d’una família molt arrelada a la vila. Fill del cirurgià Pere Raguer i Puig que formava part d’una saga de cirurgians iniciada al segle XVII que continuà fins a finals del segle XIX. Raguer va destacar aviat per la seva intel·ligència i afany de coneixement. Cursa els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on obté la llicenciatura l’any 1829 i, només un any després, el títol de doctor en medicina. Durant la seva etapa com a estudiant universitari, col·labora en la transcripció i recopilació de les “Lecciones orales” de la càtedra del professor Ramon Ferrer Garcés, juntament amb altres estudiants Josep Oriol Navarra Valentí i Ignasi Boet. Aquestes anotacions orals van esdevenir un valuós testimoni de la docència mèdica a la Barcelona del primer terç del segle XIX.

Rep l’encàrrec de Pròsper de Bofarull, arxiver major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de fer-se càrrec com a subdelegat d’inventariar, localitzar i protegir els llibres i documents que s’haguessin pogut salvar després de la destrucció del Monestir de Santa Maria de Ripoll, arran de l’incendi en el furor anticlerical de la Primera Guerra Carlina, 9 d’agost de 1835. La seva tasca no només consistí en la preservació d’aquests materials, el 1850 fou nomenat delegat de la Junta Central de Monumentos (des de Girona), des d’on va intentar preservar el que quedava del monestir de Ripoll contra l’amenaça d’expropiació i enderroc dictada per les autoritats centrals, per aconseguir evitar la pèrdua total d’aquest valuós patrimoni històric i cultural. Finalment, decebut pel seu fracàs va dimitir del càrrec. I nou fou fins al 1886 que es començaria a fer la restauració del monestir que acabaria el 1893.

Metge vocacional, compaginà la seva dedicació com a erudit amb la pràctica mèdica. Va exercir com a ajudant del Cos de Sanitat Militar, circumstància que el posà en contacte amb l’epidemiologia i les malalties infeccioses que castigaven durament la població en aquell període. Instal·lat a Ripoll, desenvolupà una intensa activitat mèdica i científica centrada en l’observació directa, la documentació i l’anàlisi de diverses patologies que afectaven la comarca. El seu esperit curiós i metòdic el portà a elaborar informes sobre epidèmies com el còlera i la verola, però també sobre casos més inusuals com l’episcòpia (formes d’histerisme o epilèpsia) o la hidrofòbia (ràbia humana).

El 1831 era el subdelegat de la llavors Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, on va presentar diverses comunicacions. A més, va publicar en revistes mèdiques del moment com El Compilador Médico, El Eco del Ter i El Eco de la Montaña, consolidant-se com un referent mèdic i intel·lectual de les comarques interiors. Entre les seves obres més destacades hi trobem “Disertatio pro premio habendo publice prolata” (1830), un exercici acadèmic rigorós amb què obté una distinció universitària; “Apuntes acerca del cólera morbo asiático que ha reinado en la villa de Ripoll en 1865” (1866), on descriu amb precisió clínica i social l’impacte d’aquesta epidèmia a la vila; “Notas sobre la acción del fuego en el tratamiento de la hidrofobia…” (1866), on analitza una de les tècniques més debatudes del moment en el tractament de la ràbia; i finalment, “Cría de los gusanos de seda en Ripoll”, un text singular que reflecteix el seu interès per les activitats agroindustrials locals i la seva voluntat de contribuir al d

esenvolupament econòmic del territori.

El conjunt de la seva obra revela una ment lúcida, versàtil i compromesa amb el progrés, que entenia la medicina no només com una pràctica curativa, sinó com una eina per comprendre i transformar la realitat. Va saber combinar amb habilitat la seva vocació mèdica amb la defensa activa del patrimoni documental i cultural del seu Ripoll natal. Morí a Ripoll el 13 de juliol de 1878, a l’edat de 69 anys.

Pare del també metge i erudit Tomàs Raguer i Fossas (1861-1946). Eudald Raguer deixà un llegat fecund en el camp de la medicina rural, la història local i la protecció del patrimoni durant segle XIX. El 9 de març de 1908 l’Ajuntament de Ripoll van decidir posar el nom de Dr. Eudaldo Raguer a un carrer del costat de monestir.