Galeria de metges

Nascut a Girona l’any 1947, en una família profundament vinculada a la medicina, es llicencià amb brillantor en medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1970 i es doctorà el 1973. Des dels primers moments va mostrar una gran predisposició per la recerca i la medicina hospitalària. L’interès per l’hepatologia li arribà quan el Dr. Miquel Bruguera el convidà a participar en l’estudi d’un brot d’hepatitis A en un poble de l’Empordà, Palau-saverdera, conjuntament amb el Dr. Joan Caballeria. Aquella experiència de camp, singular per a l’època, no només culminà en una publicació científica a Revista Clínica Española, sinó que va despertar en Bosch una vocació que ja no abandonaria. A partir d’aquell moment s’integrà plenament al Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigit pel professor Joan Rodés.

Entre els anys 1980 i 1982 amplià la seva formació als Estats Units, a la Universitat de Yale, amb el professor Roberto Groszmann, una autoritat mundial en hemodinàmica hepàtica. Aquella estada resultà decisiva per a la seva formació científica i per a la definició del seu camp d’expertesa: la hipertensió portal, una de les principals causes de complicacions greus en pacients amb cirrosi hepàtica. A la seva tornada a Barcelona, impulsà la creació del primer laboratori d’hemodinàmica hepàtica de l’Hospital Clínic, un centre de recerca aplicada que esdevindria referència mundial en l’àmbit de l’avaluació diagnòstica i terapèutica dels pacients amb hipertensió portal. El laboratori, fundat l’any 1982, es convertí també en un centre de formació internacional, per on passaren hepatòlegs i científics de diversos continents.

Al llarg de la seva carrera, Jaume Bosch es consolidà com un dels clínics i investigadors més actius i respectats en l’àmbit de l’hepatologia europea. Publicà més de quatre-cents articles científics, molts d’ells en revistes de màxim impacte, liderà assaigs clínics multicèntrics, coordinà el desenvolupament de guies clíniques internacionals i impulsà l’adopció de nous mètodes no invasius per a la mesura de la pressió portal. Les seves aportacions modificaren profundament la pràctica clínica i contribuïren a la reducció de la mortalitat associada a les complicacions hepàtiques.

Fou catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona i consultor sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic. També desenvolupà una tasca institucional destacada: fou un dels principals impulsors de la creació del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), del qual en va ser el primer director científic. Des d’aquesta plataforma, promogué una nova manera d’entendre la recerca biomèdica, centrada en la col·laboració interdisciplinària i en la transferència directa del coneixement a la pràctica clínica. Participà activament en la definició de les polítiques públiques de recerca en salut i col·laborà amb diversos organismes nacionals i internacionals per promoure la innovació sanitària.

Entre els anys 2013 i 2015 presidí l’Asociación Española para el Estudio del Hígado (AEEH), des d’on continuà projectant internacionalment la recerca hepatològica feta a Catalunya i a l’Estat espanyol. Va ser reconegut amb múltiples distincions, entre les quals destaquen el Premi Fundació Lilly en recerca clínica, la Medalla d’Or de la Canadian Association for the Study of the Liver i de la Canadian Association of Gastroenterology, així com els doctorats honoris causa concedits per la Universitat de Tolosa i per la Universitat de Cluj-Napoca. L’any 2006, la European Association for the Study of the Liver (EASL) li atorgà el seu màxim reconeixement institucional.

Els darrers anys de la seva vida combinà l’activitat científica amb una vida més reposada, mantenint vincles estables amb el grup de recerca de Biologia Vascular Hepàtica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), com a investigador emèrit.

La seva trajectòria professional es va caracteritzar no només per l’excel·lència científica, sinó també per una profunda vocació docent i humanista. Company generós, intel·ligent i reflexiu, deixà una empremta inesborrable en generacions d’estudiants, residents i col·laboradors. El seu mestratge s’exercí tant a les aules com als laboratoris i al llit del malalt.

La seva desaparició ha estat àmpliament sentida per la comunitat científica i mèdica internacional, i institucions com l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Universitat de Barcelona, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) i la European Association for the Study of the Liver (EASL) en destacaren la seva figura com a mestre i investigador.