Metge internista brillant i humanista, orientat cap a la nefrologia, impulsor del primer trasplantament renal d’Espanya
Biografia
Nascut a Barcelona, fill del cirurgià toràcic Antonio Caralps Massó. Estudia el batxillerat al Col·legi dels Pares Jesuïtes de Sarrià, amb un expedient brillant. Comença a estudiar a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona, graduant-se el 1957. Durant la carrera és alumne intern de la càtedra del professor Agustí Pedro Pons i guanya per oposició la plaça de metge de guàrdia del Servei d’Urgències de l’Hospital de Clínic.
Fa una estada de formació de 1960 a 1962 com a nefròleg a l’Hospital Necker de París amb el cèlebre profesor Dr. Jean Hamburger, reconegut per haver realitzat el primer trasplantament de ronyó a França l’any 1952. Quan torna a Barcelona, organitza i dirigeix un dispensari de nefrologia al servei del professor Pedro Pons, és la primera consulta externa de nefrologia existent a l’Estat espanyol.
El 1965, convenç el cap del Servei d’Urologia el Dr. Josep M. Gil-Vernet de fer el primer trasplantament renal d’un donant mort a una dona de 35 anys, el ronyó aconsegueix mantenir-se funcionant i la pacient sobreviurà i tindrà una llarga vida. L’any següent, presideix el XVI Congrés Mundial de Trasplantaments celebrat a Barcelona, reafirmant així el seu paper de lideratge en l’àmbit dels trasplantaments a escala internacional.
Durant uns anys, Antonio Caralps i Josep M. Gil-Vernet formen un equip de treball d’èxit a l’Hospital Clínic i es consolida el primer programa de trasplantament renal de l’Estat. El 1968 es trasllada a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on el 1974 es converteix en el cap del Servei de Nefrologia i, posteriorment, el 1983, es canvia a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, on treballa fins a la seva jubilació el 1999.
En la seva tasca com a clínic i professor ensenya i forma diverses generacions de metges nefròlegs en el camp del trasplantament, que seran iniciadors de programes de trasplantament en diversos centres.
Entre 1984 i 1989, ocupa la presidència de la Societat Catalana de Trasplantaments, de la qual és un dels fundadors i el primer president. El mateix 1984 és nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb el discurs 'Sobre el proceso de morir y sobre la muerte y su aprovechamiento'. L’any següent, el 19 de juny de 1985 per la seva contribució pionera en el trasplantament d’òrgans, se li concedeix la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat, un dels reconeixements més importants en l’àmbit sanitari d’Espanya.
Va ser docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En la seva tasca com a metge i professor de la UAB ensenya i forma diverses generacions de metges nefròlegs en el camp del trasplantament, que seran iniciadors de programes de trasplantament en diversos centres.
Autor, o coautor, de més de 150 treballs en revistes amb factor d’impacte reconegut i, entre d´altres, dels llibres i monografies: «Trasplante renal», 1983; «Trasplante de órganos y tejidos, 1985; «Llibre de text de Nefrologia», 1994, Infección Urinaria 1987,Litiasis urinaria,1991.
També va exercir com a alcalde d’Alella (el Maresme, Barcelona) entre 1995 i 1999 com a cap de llista de Convergència i Unió (CiU).
MBC
