Una vida de servei truncada prematurament
Biografia
Neix a Vidrà, Girona, el 28 d’octubre de 1875. Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es llicencia el juny de 1900, a 25 anys. A partir de 1906 és auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Més endavant, el 1914, accedeix a la plaça d’ajudant i, el 1918, a la de metge numerari d’entrada. Té especial dedicació a les malalties infeccioses, particularment les que afecten a la infància, col·laborant estretament amb el Dr. Josep Ors i Rosal, responsable de la Clínica i Dispensari de Malalties de la Infància. En aquests anys, rep el reconeixement públic de la Molt Il·lustre Administració (MIA) de l’HSCSP pel seu compromís en l’atenció als pacients afectats per la pandèmia de grip espanyola.
El 1922, coincidint amb la jubilació del Dr. Ors, passa a ocupar la plaça de numerari de terme en el servei de medicina general d’homes. Aquesta plaça s’havia alliberat perquè el Dr. Francesc Esquerdo i Rodoreda havia estat nomenat director del servei, càrrec que havia assumit arran de la mort del seu pare, Pere Esquerdo i Esquerdo.
Rosendo Coll és un home que crea un bon entorn de treball al seu voltant i sempre es mostra predisposat a ajudar qui li ho demana. Consta que l’Ateneu d’Alumnes Interns de l’hospital acut sovint a ell perquè ajudi als alumnes a organitzar cursos i formació en el seu servei. També és autor d’alguna publicació. Malauradament, emmalalteix, cosa que el limita molt els darrers temps de la seva vida, i mor a 51 anys després d’una “llarga i penosa” malaltia. Els Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo de 1927 li dediquen una encomiàstica nota necrològica.
JCP
