Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill del Dr. Francesc Serrallach Julià i net del Dr. Narcís Serrallach Mauri, estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua el 1957.

Comença a fer d’uròleg com a metge ajudant de la Residència Francisco Franco de la Seguretat Social (actualment l’Hospital de la Vall d’Hebron), on el seu pare era el cap del Servei d’Urologia. Durant el període de 1959 a 1960 fa diverses estades a serveis europeus d’Urologia.

El 1967 presenta la tesi doctoral, dirigida pel professor Salvador Gil Vernet. L’any 1970 guanya el concurs oposició per la plaça de cap clínic del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron que llavors estava dirigida pel Dr. Francesc Xavier Solé Balcells. Dos anys més tard, guanya la plaça de cap del Servei d’Urologia de l’Hospital de Bellvitge, on és el primer cap del servei i el seu impulsor. Es mantindrà en aquest càrrec fins a la seva jubilació, durant aquest període formarà a trenta-cinc promocions d’uròlegs. Tasca que combina amb una consulta privada a la Clínica Quirón de Barcelona.

El 1988, com a cap de servei amb un equip quirúrgic multidisciplinari promou el primer trasplantament hepàtic i renal combinat fet a Catalunya. Els òrgans, procedents d’un mateix donant, s’implanten amb èxit a un pacient de 45 anys. També crea la Unitat de Litotrípsia inaugurada pel president Jordi Pujol, aquesta unitat suposa una important revolució́ en el tractament dels càlculs renals .

En l’àmbit acadèmic el 1991 obté la plaça de professor titular d’Urologia de la Universitat de Barcelona. Com a investigador, adquireix prestigi per la seva proposta d’autotrasplantament renal en casos d’hipertensió arterial causada per patologia estenosant de l’artèria renal. El 1965 publica l’article “Renal Autotransplantation” a la revista mèdic The Lancet. La hipertensió vàsculo - renal i la cirurgia dels vasos renals són les seves àrees d’interès.

Membre de la junta directiva de l’Associació Espanyola d’Urologia des de 1979 a 1991 i president de la Societat Catalana d’Urologia de 1973 a 1977. El 2004 rep el Premi a l’Excel·lència Professional atorgat pel Col·legi de Metges de Barcelona.

Home de múltiples aficions, com esquí, pesca submarina i viatges. Tenia una personalitat carismàtica que el feia ser admirat i estimat per col·laboradors i deixebles. Amb tots ells feia trobades periòdicament al seu Mas Fumet a Sant Martí de Sarroca, on feia el seu propi vi.

Narcís Serrallach es casa amb Mai Orejas López amb qui té sis fills, tres dels quals són metges, Francesc, Marc i Santiago Serrallach Orejas, els dos primers han continuat l’especialitat d’urologia.

MBC