Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

El Dr. Vicenç Artigas Riera neix a Barcelona en el context d’una família de la burgesia intel·lectual barcelonina. El seu pare Vicenç Artigas Albertí (1876-1963) fou arquitecte i professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona. També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1921). Va dissenyar diversos edificis de Barcelona i va assessorar, com a arquitecte oficial del Bisbat de Barcelona, la reconstrucció de diversos edificis eclesiàstics, com va ser el Monestir de Santa Maria de Ripoll.

En els anys d’estudi a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Vicenç Artigas estableix una cordial amistat amb els doctors Manuel Corachan Llort i Antoni Llauradó Tomás. Com a estudiant, és alumne intern de la Càtedra de Patologia Quirúrgica, i finalment es llicencia amb Premi Extraordinari l’any 1931. Posteriorment, va a Madrid per fer el curso de ampliación, on és acollit a la càtedra i servei del professor Gregorio Marañon. Durant aquesta estada a Madrid, Artigas assisteix a les tertúlies del Cafè Gijón amb artistes i escriptors de l’època com Ramón María del Valle-Inclán. Anys més tard, es doctora a la Universitat de Barcelona (1965) amb una tesi amb el títol de “La pancreatografia com a tècnica de estudi de les afeccions del pàncrees”.

Acabada la carrera ingressa a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a metge auxiliar del Servei de Cirurgia de professor Manuel Corachan Garcia, on coincideix amb els metges Joan Puig-Sureda, Josep Trueta, Jaume Pi Figueras, i els seus amics Antoni Llauradó i Manuel Corachan Llort.

Durant la Guerra Civil forma part dels cos mèdic de l’Hospital de Sant Pau convertit en l’Hospital General de Catalunya. És enviat al front com a sergent mèdic a l’Hospital de Flix el 22 d’agost de 1936. Allí és denunciat per dirigents de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i empresonat, primer a la txeca de Sant Eloi i tot seguit al Castell de Montjuic de Barcelona, d’on surt al cap d’un any alliberat per falta de proves.

Finalitzada la Guerra Civil, es reintegra al Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dirigit pel Dr. Jaume Pi Figueras amb qui treballa més de quaranta anys.

El Dr. Vicenç Artigas adquireix experiència i prestigi en relació a la patologia quirúrgica del pàncrees, és el primer cirurgià a fer reseccions quirúrgiques pancreàtiques a l’Estat espanyol i té una especial dedicació a la recerca de la patologia pancreàtica. Aquesta dedicació culmina amb l’edició del primer tractat al nostre país sobre patologia quirúrgica del pàncrees. El 1963, participa en el primer simposi internacional sobre el pàncrees, organitzat pel professor Henri Sarles a Marsella (1922-2017), en el qual es defineixen els conceptes de pancreatitis aguda i crònica i les seves causes patològiques, l’embrió de l’actual European Pancreas Club (EPC).

Participa en múltiples reunions i congressos de diferents societats mèdiques amb ponències sobre patologia biliar i pancreàtica. En l’àmbit internacional, participa en l’organització i en ponències en múltiples reunions de l’European Páncrees Club i de la International Society for digestive Surgery.

És sotsdirector del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins a 1968. El 1969, per comanament directa de la Molt Il·lustre Administració (MIA) i de Dr. Carles Soler Durall, crea, organitza i dirigeix el nou Servei d’Urgències d’aquest hospital.

Finalment, en l’últim període de la seva vida professional, exerceix com a sotsdirector de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, quan el director és el Dr. Jordi Puig La Calle, successor del Dr. Jaume Pi Figueras.

Com a tresorer de la junta de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB) (1965-1966), planifica amb el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el trasllat de l’ACMCB del local a la Via Laietana al nou edifici del passeig Bonanova, a la nova seu del COMB. De 1969 a 1971 és nomenat president de la Societat Catalana de Cirurgia.

Els darrers anys de la seva vida, desenvolupa una intensa activitat docent en la Unitat Docent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i també a l’Escola d’Infermeria del mateix hospital.

Es casa amb Montserrat Raventós Pijoan (1910-2000), filla del cirurgià Antoni Raventós i Avinyò (1898-1919), metge del Servei de Cirurgia de l’antic Hospital de la Santa Creu, va formar part de l’escola “clàssica” de cirurgians de la Barcelona de finals del segle XIX, va ser un dels cirurgians que van atendre els ferits de la Setmana Tràgica. El matrimoni té cinc fills, els dos homes són metges, Vicenç és cirurgià i l’Antoni, intensivista. Dos nets, fills del Dr. Antoni Artigas, són també metges.

Malauradament, i encara en plena activitat laboral, a 65 anys és tractat d’una policitèmia vera, que l’hi comporta greus conseqüències degudes a l’aparició d’un limfoma que el porta a la mort el 15 de febrer de 1975.

Vicenç Artigas Raventós