Biografia
Neix a la 'Torre de l'Arrullat' en el sí d’una família de pagès que també regenta una vaqueria i fa les primeres lletres a l’Escola de Llívia i, després, a la de Torreserona on es trasllada a viure la família i on es troba quan esclata la Guerra Civil. Interromputs els estudis, el 1940, fa l’examen d’ingrés de batxillerat als Maristes de Lleida i on obté el títol a l’Institut Provincial l’any 1947. És el moment que té decidit cursar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1953.
Complerts els sis mesos de milícies, Roc Pifarré comença a exercir de metge de guàrdia a la Clínica l’Aliança de Lleida alhora que assisteix a l’Hospital de Santa Maria. El 1956, amb Josep M Cava, estant parlant d’ampliar estudis als Estats Units d’Amèrica (EUA) i embarquen tots dos cap a Nova York on, fa la seva primera estada al St. Mary's Hospital de Nova Jersey fins al 1957. Torna a Lleida per casar-se amb la Teresa Ribalta Pujol i retorna als EUA per quedar-s’hi. Treballarà a diferents hospitals. Ara, al Prince George's General Hospital de Maryland on s’hi està fins al 1959 perquè es trasllada a la Georgetown University de Washington DC fins al 1961. Aquest any, viatja fins al Canadà on -farà estades anuals fins al 1964 a la McGill University, al Royal Victoria Hospital el 1963 i al Royal Edward Chest Hospital, correlativament- obté el títol d’especialista en Cirurgia Toràcica el 1965 i el de Cirurgia General el 1967.
A finals la dècada de 1960, retornat als EUA, Roc Pifarré és cap del Departament de Cirurgia Cardiovascular al Loyola University Center, d’Illinois, on ocupa aquest càrrec fins al 1985 perquè, en aquest moment i fins al 1996, és president del Departament de Cirurgia Toràcica i Cardiovascular del mateix centre alhora que és director de Cirurgia Cardíaca del Good Samaritan Hospital, del mateix Estat d’Illinois des d'on impulsa el desenvolupament de la Cirurgia cardíaca.
Roc Pifarré és pioner en les operacions coronàries i està reconegut com un dels millors cirurgians cardíacs a escala mundial. El 1972, ell és el primer cirurgià del món que opera enmig d'una crisi cardíaca amb bons resultats. Ha estat professor de Cirurgia Cardíaca i Cardiovascular a diferents Escoles de Medicina dels EUA com, a la Georgetown University de Washington del 1965 al 1967, a University of Illinois College of Medicine de Chicago del 1967 al 1970 o a la Loyola University Strich School of Medicine d’Illinois des del 1968 al 1985. És en aquest moment quan fa un segon intent d’abandonar els Estats Units per exercir a l’Hospital General de Catalunya però la temptativa no acaba progressant. No obstant això, com ha fet gairebé anualment, Roc Pifarré continuarà impartint cursos i conferències tant a Barcelona com a la seva vila natal, a Lleida.
Autor de més de 250 publicacions tant a les revistes de referència com de llibres especialitzats, entre els darrers títols de Roc Pifarré, es retira el mes de juny del 1996 però segueix actiu com a Professor Emèrit i es dedica a la publicació d’alguns llibres, entre els qual es troben Cardiac Surgery. Acute Myocardial Infarctionand Its Complications (1992), Anticoagulation, Hemostasis and blood preservation in Cardiovasculary Surgery del 1993, Blood. Conservation with Aprotini del 1995 o Management of Bleeding in Cardiovascular Surgery del 2000. La recerca de Roc Pifarré tracta –sobretot- sobre la patologia dels aparells circulatori i respiratori. És president honorífic vitalici de la Fundació Roc Pifarré, actualment Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), fundat el 1993 i encarregat de gestionar i canalitzar la recerca biomèdica en les institucions sanitàries de la Regió de Sanitària de Lleida.
En reconeixement a la seva tasca, Roc Pifarré ha estat distingit amb el Premi al Mèrit Civil atorgat pel Rei d'Espanya el 1980, la Medalla d’Or Stritch del 1982 i la Creu de Sant Jordi que li concedeix el govern de la Generalitat de Catalunya el 1995. També, la seva vila natal li ret homenatge en diferents ocasions: el 1991, el nomena Lleidatà Exemplar, li atorga la Medalla d'Or de la Ciutat de Lleida al Mèrit Científic de l’any 1997, la Universitat de Lleida l’investeix doctor honoris causa el 1999. Poc després, el Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona li lliura el Premi Joan d’Alòs del 2001. Poc abans de la seva mort, el 2009, és distingit amb el I Premi Internacional Ciutat de Lleida i, ja pòstumament, es dóna el seu nom als jardins de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
MBC