Galeria de metges

Comença la carrera de Medicina a Barcelona el 1934 però l'interromp quan esclata la Guerra Civil i ha de passar tres anys als fronts de Terol i a l’Ebre. El 1943, pot acabar la carrera i s’especialitza en Otorinolaringologia (ORL) al servei del professor Casadesús a l'Hospital Clínic de Barcelona. S’hi està fins a l’any 1948 coincidint amb altres excel·lents otorinolaringòlegs de l’època com els doctors Mañós, Roca de Viñals, Capellà, Prades, Clarós i Viscasillas. Després, marxa a Bordeus per ampliar els seus estudis amb el prof. Portmann i, el 1950, se’n va a París a estudiar Foniatria. El 1956, comença a treballar a l’Hospital de Sant Pau on funda la Secció de Foniatria, la primera que existeix al nostre país fins al 1977, que s’incorpora al Servei d’ORL de l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Des del 1960, comença una de les seves activitats professionals més destacades com a metge del Gran Teatre del Liceu i és que -Perelló i Gilberga- ha tingut cura de les veus dels grans de l’òpera lírica i del cant fins al 1994. Abans, el 1969 ja ha estat cofundador del Collegium Medicorum Theatri, creat pels encarregats de cuidar les veus dels cantants d'òpera a diferents ciutats del món.

Interessat especialment pel llenguatge i les seves alteracions, Jordi Perelló funda i esdevé president de l'Asociación Española de Logopedia, Foniatria i Audiología. També, de l'Asociación Española de Laringuectomizados i, del 1974 al 1977, presideix l'Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria. El 1976, acaba una diplomatura en Psicologia.

Jordi Perelló és membre honorari de bona part de les societats d'Otorinolaringologia, Foniatria i Fonoaudiologia nacionals i internacionals així com membre dels comitès editorials de diferents revistes mèdiques. Perelló, és objecte d’un gran nombre de distincions a diferents països.

Escriptor de temes mèdics i historiador de la seva especialitat, Jordi Perelló compta amb una prolífica obra pròpia sigui en forma d’articles o de llibres. Destaca, però, un Tractat de Foniatria dirigit al públic en general. També, el Lexicon de comunicologia (1977) i un Diccionari de Foniatria i Logopèdia en diversos idiomes – català, castellà, francès, anglès, alemany, italià i llatí-. Perelló s’interessa particularment per la fisiologia de la laringe i, el 1962, descriu la teoria mucoondulatòria de la fonació, posteriorment, confirmada amb les modernes tècniques d'exploració.

Home d’una intensa activitat i d’interessos diversos: gran afeccionat a la música i, especialment, entusiasta del jazz fins a ser-ne un gran expert i posseïdor d’una bona oïda per tocar la guitarra clàssica. Jordi Perelló és un “boig” de l’excursionisme i la muntanya, no sols practica habitualment l’escalada i l’esquí, és un dels primers monitors de La Molina, mestre d’esquí dels pagesos d’alta muntanya. Membre del Club d’Escadala, en unes condicions molt precàries, fa tots els cims de Catalunya i d’altres com el Mont Blanc. Soci del Centre Excursionista de Catalunya, és també bibliotecari de la institució.