Galeria de metges

Passa la seva infància i adolescència a Barcelona on segueix l’Ensenyament Primari i Secundari a les Escoles Pies, titulant-se en batxiller a l’Institut Provincial el 1929, moment en què ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Té decidit fer Odontologia per continuar la professió del pare, que és dentista amb una consulta a la Ronda de la Universitat al pis on també hi viu la família i el germà gran, que no té vocació de continuar la professió paterna. A Barcelona, només hi cursa els dos primers cursos de Medicina, els indispensables per poder anar després a l’Escola d’Odontologia de Madrid on hi accedeix el 1931 després d’haver estat d’assistent del professor Joan Carol al Servei d’Estomatologia de l’Hospital de Sant Pau.

Deixeble dels professors Florestán Aguilar i Bernardino Landete, Pere Planas obté el títol d’Odontòleg el 1933 i torna a Barcelona on reingressa al Servei d’Estomatologia de l’Hospital de Sant Pau on ja havia col·laborat abans d’anar a Madrid. A més, Pere Planas s’incorpora al gabinet dental del seu pare.

Quan esclata la Guerra Civil l’any 1936, acabat de casar, se’n va a França inicialment però, després, viatja fins a Portugal perquè té familiars a Porto que el poden acollir. Allà, coneix el doctor Magalhâes, catedràtic d’Otorrinolaringologia, president del Col·legi de Metges de Porto i un dels dentistes portuguesos de més reputació, casat amb una catalana. Sap que Pere Planas s’ha format amb Joan Carol i li demana que l’ajudi a operar un malalt amb diverses fractures maxil·lars. La intervenció és un èxit i així se li obren les portes per fer d’odontòleg a Portugal malgrat no tenir els papers en regla. Compta també amb la protecció d’un altre professor portuguès, Teixeira Bastos, que és catedràtic de Quirúrgica de la Universitat de Porto i s’esdevindrà un dels principals promotors de la creació de la primera Facultat d’Estomatologia a Portugal.

L’estada a Portugal de Pere Planas s’allarga des del 1937 fins al 1942, un temps en què exerceix intensament com a dentista. Visita i opera malalts portuguesos a diferents ciutats del país inclosa la capital, Lisboa. Tracta també els espanyols que resideix a Portugal, com una neboda del seu mestre Florestán, qui li proposa que s’instal·li professionalment a Madrid. Acceptada la proposta, s’instal·la a la capital espanyola on inicia una etapa de revisió de tota la literatura disponible d’Ortodòncia i Periodòncia perquè mira de trobar una solució preventiva i/o de terapèutica precoç per evitar la pèrdua de dents. Arriba a la conclusió que la causa es troba en el “trauma oclusal”. Paral·lelament, ha ingressat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid on obté la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el 1949.

L’any 1954, Pere Planas guanya per oposició el nomenament de cap clínic del Servei d’Estomatologia de la Beneficència Provincial de Madrid i, l’any següent, juntament amb Diego Costa del Río, funda la Societat Espanyola d’Ortodòncia (SEDO), convertint-se en el seu primer president i ocupant el càrrec durant sis anys. També, és fundador i president permanent del Club Internacional de Rehabilitació Neuro-Oclusal (CIRNO) l’any 1964, centre que posteriorment obre delegacions científiques a Argentina, Brasil, França, Mèxic i Veneçuela.

Professor ajudant primer de l’Escola d’Estomatologia de Madrid a partir del 1966, més endavant, Pere Planas esdevé ajudant interí de la càtedra de Pròtesi Estomatològica de Primer Curs, matèria en què, per a l’estudi del desequilibri d’una boca, imposa l’ús de l’articulador de còndils ajustable. Finalment, l’any 1971, torna definitivament a Catalunya perquè es crea l’Escola d’Estomatologia de Barcelona on Pere Planas és contractat, primer, com a professor adjunt interí i, després, com a catedràtic de Pròtesi Estomatològica de primer curs.

Doctorat a la Universitat de Granada el 1968 amb la tesi Contribución al tratamiento del enfermo totalmente desdentado, bajo los principiosm de la rehabilitación neuro-oclusal, Pere Planas és autor d’una gran quantitat d’articles científics a més de publicar l’obra que recull de l’experiència de molts anys dedicats a l’Estomatologia: Rehabilitación Neuro-Oclusal (RNO) publicada a Barcelona el 1987 i reeditada posteriorment.

El 10 de novembre de 1991, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a acadèmic numerari i llegeix el discurs Origen de la nostra Rehabilitació Neuro-Oclusal (RNO), que li contesta el professor Víctor Conill Serra. Pere Planas és també membre estranger de l’Acadèmia Nacional Francesa de 'Chirurgie Dentaire' alhora que és distingit amb la Creu de 'Chevalier de l’Ordre de la Santé Publique' que atorga el govern de França.