Bibliografia

Metge figuerenc que residia al call de Figueres i que, segurament, treballa a l’Hospital de Figueres, edificat en la mateixa època en què viu Cresques Elies. Ens consta que l'octubre de 1341, el rei Pere IV el Cerimoniós, li encarrega que faci reparar uns rellotges reials pel seu col·lega de Perpinyà, l'argenter Mossé Jacob i que, l'any següent, el sobirà demostra la consideració que li mereix el seu metge eximint-lo de l'obligació que tenien tots els jueus de la Corona -i en general de tots els regnes cristians de l'època- de portar un distintiu, una roda, en un lloc visible dels seus vestits. Si el monarca demostra aquest especial afecte per aquest metge figuerenc no és pas perquè s'encarregués de fer-li adobar els seus rellotges ni tan sols pels seus serveis com a metge reial sinó perquè Cresques Elies presta serveis de caràcter reservat al seu rei, uns serveis que avui podríem definir com a propis d’un agent del secret del monarca que treballés per la reincorporació del reialme de Mallorca i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya a la Corona d’Aragó, de la qual havien quedat separats pel testament de Jaume I el 1276. Potser, Cresques Elies -aprofitant les seves relacions amb els jueus dels comtats veïns- ja abans havia treballat com una mena d'agitador o espia al servei del seu senyor.

Cresques es també un col·laborador financer d’aquest projecte i així -un cop consumada la reincorporació del Rosselló i la Cerdanya- Pere IV li encarrega que es faci responsable de la judicatura de la vegueria del Rosselló malgrat la seva condició de jueu.

Sembla que Cresques Elies aprofita la seva influència per afavorir els seus amics: exemple d’aquest comportament es dóna quan, el 1347, aconsegueix que s’aixequi el càstig imposat a un jueu de Perpinyà, Maimó Momet. Aquest comportament, però, inapropiat per qui té la condició de jutge, li creà enemics entre els mateixos jueus com ho demostra el fet que, abans d'acabar aquell any 1347, el rei el relleva de la judicatura a instàncies de Bendit Bonavia de Perpinyà, que devia ser un personatge molt influent. Cresques es defensa hàbilment perquè dos mesos més tard, novament, el monarca canvia la seva decisió, anul·lant la seva destitució i reposant-lo en la judicatura de la vegueria.

L’any següent, el 1348, Cresques duu a terme la seva feina més destacada: un informe sobre la llibertat de residencia dels jueus en relació a les seves obligacions tributàries, la redacció del qual li comporta realitzar una enquesta copiosa perquè requereix l'opinió dels principals pèrits jueus experts en la legislació hebraica de Catalunya. L'informe, en el qual hi consten totes aquestes opinions, és un document de gran importància per a l'estudi dels jueus medievals que, a la vegada, acredita el talent i la objectivitat del seu autor.

Sembla que el metge figuerenc mor poc més tard perquè, el 1355, el rei reclama a Bonjuhà Cabrit, metge jueu de Girona, un llibre hebraic d'Avicena que era del mestre Cresques Elies i que el seu fill i hereu Mahir Cresques, resident a Figueres, havia deixat a Bonjuhà. Així sabem que la família de Cresques va continuar radicada a Figueres i, potser, es pot afirmar que un tal Cresques Bonafós Gracian, jueu figuerenc qui podria ser nét de Cresques, sabent que el rei l’autoritza a prendre una segona muller perquè ja feia anys que estava casat i la primera dona no li havia donat fills, era net seu.

Cresques Elies, que va reunir una gran fortuna, és considerat com un dels metges més importants de la Cort de Pere el Cerimoniós i un dels empordanesos més influents del segle XIV. D’aquí que Figueres li dediqui al seu nom un dels seus carrers.