Galeria de metges

Fill del metge mallorquí Josep Fuster, neix a Barcelona però fa el batxillerat a Palma de Mallorca per, després, estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1923. Acabada la carrera, és professor ajudant de classes pràctiques de Medicina Legal a la mateixa Facultat fins al 1925. Després, és contractat com a psicotècnic agregat a l’Institut Psicotècnic de Barcelona i comença a col·laborar a l'Institut d'Orientació Professional que dirigeix Emili Mira. El 1931, obté el grau de doctor a Madrid amb la tesi La prueba de penalización de delitos. El 1934, novament, torna a ser nomenat professor adjunt de Medicina Legal de la primera Universitat Autònoma de Barcelona on s’hi està durant la República i és expulsat el 1939.

Acaba la Guerra Civil, Fuster Pomar es decanta per la Psiquiatria i ingressa com a metge a l’Institut Mental de la Santa Creu i, posteriorment, al “Preventorio Psiquiàtrico Municipal de Barcelona”. A més, funda la “Clínica Pedralbes”, un centre psiquiàtric privat que es converteix en el més important del seu gènere a Catalunya dels anys 1950 als 1980. El 1944, crea Anales del Sanatorio de Pedralbes, una revista que s’esdevé el vehicle de comunicació científica de la seva Clínica.

L’any 1961, en jubilar-se el Dr. Oscar Torras Buxeda, Joaquim Fuster assumeix la direcció de l’Institut Mental de la Santa Creu. Durant la seva direcció, que dura fins a l’any 1970, es preocupa per millorar les condicions assistencials dels malalts ingressats. Es lliura amb energia a potenciar la imatge de I’Institut, amplia el camp de la recerca, les publicacions i aconsegueix donar una imatge més progressista de la institució.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, del 1955 fins al 1958, presideix la Societat Catalana de Psiquiatria i Neurologia. El 1960, rep el Premi Domènec Marti i Julià que concedeix l’Institut d’Estudis Catalans i es elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1967, Fuster Pomar és nomenat director del Preventori Municipal de Psiquiatria de l’Ajuntament de Barcelona.

Autor de nombroses publicacions entre les que es poden mencionar els seus treballs de Medicina Legal, articles sobre assistència o terapèutica psiquiàtrica, estudis psicopatològics i clínics però també té treballs històrics. L’any 1964, publica Psiquiatria de Urgencia, una obra col·lectiva que realitza amb membres de l’Institut Mental de Barcelona.

L’any 1968, quan es crea la Universitat Autònoma de Barcelona per Decret Llei del 6 de juny, la segona facultat que es constitueix, desprès de la de Filosofia, és la de Medicina i s’havia d’instal·lar al Pavelló on hi havia la Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau. Les autoritats acadèmiques encarreguen a Joaquim Fuster que s’encarregui de seleccionar un grup de psiquiatres per col·laborar com a docents en aquesta nova empresa. Entre d’altres, proposa Delfí Abella, que esdevé encarregat de càtedra, mentre que Josep Costa Molinari és encarregat de curs.

Des de l’any 1929, Joaquim Fuster Pomar és casat amb Pilar Carulla Carulla, filla del professor Valentí de Carulla, té cinc fills, del quals dos són metges: el gran, Joaquim, és catedràtic a la universitat de Califòrnia a Los Angeles i un dels investigadors en Neuropsiquiatria mes conegut del món en el camp dels mecanismes cognitius. El petit, Valentí, es un destacat cardiòleg, actualment director de l’Institut de Cardiologia del Mount Sinai Hospital a Nova York.