Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill de Pablo Martínez Collados de Peñas de San Pedro de la província d’Albacete, militar amb càrrec de comandant en cap a la plaça de Roses i de Maria Dolors de Aloy Valls de Figueres, Pelayo Martínez és el mitjà de tres germans que a l’edat de setze anys es desplaça a Barcelona on es llicencia en Medicina i Cirurgia el 1881. La seva vocació és ser metge de vaixell però, en morir el pare, sacrifica els seus anhels professionals per cuidar la seva mare. Es casa amb la barcelonina Catalina Paricio Paricio i tenen dos fills.

Caracteritzat per la seva bonhomia i la voluntat de servir als malalts, Pelayo Martínez de Aloy obre consultori de medicina general al domicili familiar del carrer de Sant Pau de Figueres. Més endavant, també, exerceix de metge forense i passarà a la història per haver practicat l’autòpsia del darrer membre dels Rocabertí: Joana Adelaida, comtessa de Peralada, els resultats de la qual van dissipar les sospites d’enverinament. En aquesta autòpsia, hi participen altres facultatius figuerencs: Josep Brusés Vergés com a metge forense, Pelayo Martínez per nomenament de l’autoritat judicial, Narcís Vila i Lluís Comenge, com a pèrits.

Amb una especial predilecció pel col·leccionisme d’antiguitats, especialment, per l’egiptologia i l’exlibrisme com es reflecteix en el seu ex-libris on apareix l’escarabat egipci com a símbol de la immortalitat en un disseny propi ja que el dibuix és una altra de les seves aficions, entre les que s’hi troben igualment la fotografia, les ciències naturals, la botànica i les fórmules químiques.

Entre les afeccions del doctor Pelayo Martínez, també, hi són el disseny i l'arquitectura. Ell mateix se n'encarrega de diversos detalls decoratius durant la construcció de la seva llar i sembla que esdevé decisiu en la vocació del seu fill, el reconegut arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978), nomenat arquitecte del Patronat de la Costa Brava l’any 1934 i Arquitecto de Regiones Devastadas el 1940. El seu llegat arquitectònic es troba principalment a l’Alt i Baix Empordà però, també, a la Costa Brava des de Cadaqués a Roses i S’Agaró. I molt especialment, a Figueres on roman el gruix de la seva obra, destacant entre d’altres l´Escalinata del Parc de Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l'Edifici Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura.

IPG