Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

Seguint la línia professional del seu pare, el general lliberal gironí Jaume Carbó Bissech, inicia la carrera militar obtenint el grau de sotstinent gràcies a l’acte heroic que protagonitza a la Batalla de Vergues, al Solsonès, durant la segona Guerra Carlina. Tot i el seu èxit, abandona la vida militar i marxa a estudiar Medicina a Madrid on, a més, estudia Filosofia i Lletres.

El 1851, acabada la carrera i sent metge, s’instal·la a Mataró com a conseqüència d’una malaltia greu. Narcís Carbó viu durant uns anys a la capital del Maresme on hi funda l'Ateneu Obrer, que presideix el 1855. Encara a Mataró, ha d'afrontar l’epidèmia de còlera del 1854, a conseqüència de la qual hi perd la seva primera dona.

Quatre anys després, Carbó torna a Barcelona on guanya les oposicions per a substitut de la places de Física i Química Mèdica i, també, de Toxicologia i Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, activitat docent que exerceix fins al 1858. Posteriorment, dóna classes d'Higiene pública i privada fins al 1864, moment en què ja, per concurs, obté en propietat la càtedra de Terapèutica, Matèria Mèdica i Art de receptar.

El 1857, per oposició, Narcís Carbó entra a la Reial Acadèmia de Medicina amb un discurs sobre La acción fisiológica de los medicamentos en sus relaciones con la patología y la terapéutica. Més endavant, presideix la institució els anys 1877 i 1878. Ingressa, igualment, a l'Acadèmia de Ciències i Arts, presidint-la el 1866. L’any següent, accedeix a la presidència de l'Institut Mèdic de Barcelona.

El 1869, és vocal de la junta de la Casa de Maternitat i Expòsits durant un any. L’any següent, Barcelona ha d'afrontar una epidèmia de febre groga i Narcís Carbó és designat vocal de la Junta de Sanitat. Durant aquest episodi, fa investigacions microbiològiques de les aigües i dels fetges dels difunts per estudiar el funcionament de la malaltia. Aquest activitat és la base del treball sobre l'epidèmia que publica per a l'Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia pel qual el govern de l’Estat li atorga la Creu de la Beneficència de segona classe.

Entre 1872 i 1874, Carbó i Aloy presideix la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i l'Acadèmia Medico Farmacèutica del 1877 al 1881. L'any 1877, pronuncia diverses conferències a l'Ateneu Barcelonès, que presideix en diferents mandats. El 1878, però, és quan comença a desplegar el seu criteri sobre les diferències entre Catalunya i Castella des d’aquesta institució. Convençut que les diferències i les tensions territorials són fruït de les diferències entre dues races, proposa la cultura i els vincles de la civilització com a solució per una millor unió.

Publica diverses monografies sobre temes mèdics, a més del Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, que publica el 1889.

Al llarg de la seva vida, Narcís Carbó i Aloy és objecte de múltiples distincions, entre d’altres, és nomenat Comanador de la Reial Orde de Carles III i l'Orde d'Isabel la Catòlica.

MBC