Biografia
Fill de l’administrador i director de l’Hospital de Tarragona, fa els estudis secundaris amb els Pares Jesuïtes de la mateixa ciutat on hi cursa dos anys de Filosofia. Durant un temps, aprèn l’ofici de practicant a l’Hospital al costat del seu pare fins que decideix anar a Cadis a formar-se com a cirurgià al Col·legi de Cirurgia que ha creat el tarragoní Pere Virgili el 1748. Josep Sabater arriba a Cadis quan té 20 anys, fa els estudis de manera brillant i, després d’obtenir excel·lent en tots els exàmens finals, rep el nomenament de Cirurgià Primer que l’acredita com el millor estudiant de la promoció l’any 1769.
El mateix any, Sabater Massell ingressa a l’Armada i embarca al vaixell Atlante que fa varies sortides a Alger i a Cap de Sant Vicent. El 1870, salpa amb El Peruano, que transporta tropes a Xile on, al Port de la Concepción, organitza un hospital provisional per atendre la marineria malalta. Després, destinat a l’Hospital Provisional de Bellavista com a cirurgià principal, amb el mateix vaixell viatja fins al port peruà d’El Callao on hi atraca el 1871. El virrei del Perú, Manuel de Amat, un altre català, ha fet construir un gran hospital per a la Marina a El Callao en el què Sabater hi té una gran activitat quirúrgica que li dóna molt prestigi a l’hospital i a ell, el nomenament de cirurgià honorari per part del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. El 1876, emprèn viatge de tornada i desembarca al cap de 5 mesos a Cadis on alterna el treball a l’hospital amb sortides curtes per combatre contra els anglesos al Canal de la Mànega.
El 1780, Sabater torna a Amèrica amb el San Luis, habilitat com ajudant de cirurgià major en una esquadra que ha de participar en la reconquesta de Florida. Les tropes espanyoles guanyen la Batalla de Pendacola però, amb nombroses baixes, Josep Sabater ha de muntar un hospital per atendre els ferits i els malalts de disenteria. Els mesos següents, fa campanya per Cuba i La Martinica.
El 1782, novament a Cadis, li comuniquen el seu nomenament com a Bibliotecari del Reial Col·legi de Cadis i, l’any següent, la concessió de la plaça d’Ajudant de Cirurgià Major i Demostrador Anatòmic del Col·legi a la mort d’Antoni Lacoma. Sabater ja té vora 40 anys i no es mou més de Cadis. Casat amb una filla de Francesc Canivell, un dels cirurgians més destacats del Col·legi de Cadis, ascendeix a segon catedràtic el 1880. Després, el mateix any que mor Domingo Vidal, és nomenat cirurgià major i vicedirector del Reial Col·legi. És l’any que es produeix una epidèmia de vòmit negre (febre groga) que causa molts morts, entre ells la del mateix Vidal.
Sabater dirigeix el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis en una etapa de profunda decadència davant la manca de recursos per la falta d’aportacions de la Junta Governativa central. Malalt, renuncia a la direcció i l’assumeix Carles Ameller. Amb 60 anys, Josep Sabater mor el febrer del 1802.
Sabater, que no escriu cap text mèdic, participa en nombroses Juntes Literàries com a presentador i com a censor d’aquestes sessions clíniques en les quals un cirurgià presentava un cas i, dies desprès, un col·lega –el censor- feia una crítica constructiva sobre el tema.
MBC
