Galeria de metges

De família noble, el seu pare, el tinent coronel Josep Quer i Copons, mor quan el jove Josep té 12 anys i queda al càrrec del seu oncle, Miquel de Copons, conseller reial al Consell Suprem del Rosselló i canceller -càrrec equivalent a l'actual deganat- a la Universitat de Perpinyà on Josep Quer i Martínez estudia Medicina i Cirurgia. Acaba la carrera l’ any 1716 amb un expedient brillant, interessant-se especialment per la Botànica i per la Fitoteràpia.

Ingressa a l'exèrcit espanyol com a cirurgià i es nomenat cirurgià major del regiment de Sòria què, llavors, es trobava a Girona. Aquí, comença a recollir plantes i rep l’ensenyament de l’apotecari Joseph Jansana fins que, el 1728, marxa amb el seu regiment a Saragossa i, després, a d’altres comarques d’Aragó, València i, també, de Catalunya. Quer aprofita aquests viatges militars per estudiar la vegetació dels territoris pels que passa. El 1732, embarca amb el seu regiment per participar a la captura d'Orà per expulsar els pirates beribèrics que s’han apoderat de la ciutat. Ell torna a aprofitar per recol·lectar i estudiar una important varietat de plantes, aquest cop, del Nord d’ África.

El 1733, viatja a Itàlia com a cirurgià militar on té la possibilitat d’ampliar els seus coneixements al costat de Michael Angelus Tilli, professor de Botànica de la Universitat de Pisa. El 1737, a la seva tornada a Espanya, Josep Quer és premiat pel rei amb el nomenament de Primer Ajudant de Cirurgià Major de l’ Exèrcit. El coronel Solís i Gante, cap del seu Regiment, satisfet pel seu comportament durant tota la campanya, el convida a anar a Madrid on rep la invitació per anar a casa del seu germà, el Duc d’Atrisco, què en el futur s’esdevé el seu incondicional protector i mecenes. Comença a recollir plantes pels voltants de Madrid i arriba fins a la Serra de Gredós i a les muntanyes d’Àvila. Amb l’herbari que ha recol·lectat estableix un primer jardí botànic a Madrid a la casa del duc d’Atrisco.

Entre 1742 y 1746, novament, ha de viatjar a Itàlia per raons militars i el seu regiment aquartera a Pisa. La feina com a cirurgià de Quer i Martínez és molt ben valorada pels metges italians a qui sovint consulten. Dirigeix dos hospitals de campanya i assisteix a classes a l’amfiteatre anatòmic de la Universitat de Bolonya i, també, a les classes de botànica del professor Joseph Monti. Quer fa diversos viatges i va recollint diferents llavors que quan torna a Madrid, planta al jardí dels ducs d’Atrisco. Aviat, el jardí queda petit i l’amplia amb el del comte de Miranda.

El 1755, Ferran VI, que coneix l’interès dels treballs de Quer, li encarrega la fundació del Reial Jardí Botànic de Madrid i el nomena primer catedràtic tenint a Joan Minuart com a segon catedràtic. És en aquest moment quan Quer abandona la Cirurgia i es dedica de ple a la Botànica. Per aconseguir publicar la Flora Española, que vol que sigui el més completa possible, fa herboritzacions per Astúries, Galicia y algunes zones de Castella, que s’afegeixen a las què havia fet en altres territoris espanyols mentre era a l’exèrcit. En vida de Quer, només es publiquen quatre volums perquè l'obra no s’acaba fins vint anys després gràcies a Casimiro Gómez Ortega, un dels seus successors.

El text de Flora espanyola o història de les plantes que es crien a Espanya es fa seguint els criteris del botànic Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708). Josep Quer no és partidari del nou sistema de taxonomia proposat per Linneu (1707-1778), amb tant bona acollida a Europa. Linneu critica el sistema de Quer, fet que provoca una gran irritació en Quer, qui ja està enfadat pel judici negatiu que el botànic suec ha fet dels botànics espanyols. Quer, ferit en el seu orgull, escriu una apologia de la ciència espanyola en resposta a la crítica de Linneu que titula Discurso analítico sobre los métodos botánicos i apareix en el primer volum de la Flora Española. La reivindicació es fonamenta en la importància de la contribució espanyola a la historia natural americana durant els segles XVI y XVII. Més tard, Linneu rectifica aquell judici i manté bones relacions amb els col·legues espanyols. Pehr Löfling (1729-1756),deixeble predilecte de Linneu, dedica a Quer el gènere Queria.