Galeria de metges

Eulàlia Torras i Armangué, coneguda professionalment com a Eulàlia Torras de Beà, neix a Puerto San Julián, a la província argentina de Santa Cruz, en el si d’una família catalana de tradició mèdica. És la més gran de cinc germans. Quan té pocs mesos, la família torna a Barcelona, on passa els primers anys de vida. A finals de 1936 torna amb la família a l’Argentina i s’estableix a Buenos Aires.

Eulàlia Torras de Beà torna a Barcelona per estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona (UB), on es llicencia el 1955. De fet, havia cursat el primer de carrera a Buenos Aires, però quan arriba a Barcelona, l’any 1948 no li convaliden i ha de tornar-ho a fer. Aquests anys coneix el psiquiatre Josep Beà Montagut (1924-2016) amb qui es casa. El Dr. Beà treballa com a resident a l’Institut Mental de la Santa Creu que en aquell moment dirigeix el Dr. Òscar Torras Buxeda, oncle de la Dra. Eulàlia Torras, amb qui va venir a viure a Barcelona des de l’Argentina. Acabats de casar, el matrimoni Beà Torras viu a l’institut fins al 1959.

Eulàlia Torras de Beà inicialment es dedica a l’ensenyament especialitzat i durant uns anys té una petita aula de nenes a casa seva, portada per dos mestres, segurament des de 1959 a 1963. Aquesta experiència li fa entendre les diferents causes de les dificultats d’aprenentatge i a pensar formes terapèutiques. Fruit d’aquesta feina en l’ensenyament i de la seva pràctica com a psiquiatra redacta la seva tesi doctoral 'Dislexia pensamiento aprendizaje' que va defensar a la Facultat de Medicina de la UB, l’any 1975.

Des dels inicis de la seva trajectòria professional s’orienta cap a la psiquiatria i, especialment, cap a la psiquiatria infantil. Es forma a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau sota el mestratge de Lluís Folch Camarasa. Completa la formació psicoanalítica amb Pere Bofill i amplia estudis i supervisió amb Donald Meltzer, Herbert Rosenfeld i Esther Bick. Arriba a ser psicoanalista didacta de la Sociedad Española de Psicoanálisis i membre titular de la International Psychoanalytical Association.

A finals de la dècada de 1960 impulsa la creació del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, primer servei de la ciutat d’orientació psicodinàmica dedicat específicament a la psiquiatria infantil, que comença a funcionar el 1970. També treballa amb els doctors Júlia Coromines Vigneaux i Jordi Ponces Vergés entre altres per crear junts el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel.

En el servei de l’Hospital de la Creu Roja desenvolupa un model assistencial que integra diagnòstic, psicoteràpia individual i grupal, treball amb pares i famílies, docència i recerca. La seva pràctica situa el desenvolupament emocional, els vincles primerencs i el context familiar al centre de la comprensió clínica, i contribueix a introduir de manera sistemàtica grups terapèutics de nens i adolescents i grups de pares i mares. L’any 1989 el servei s’integra en la xarxa pública sectoritzada de salut mental infantil i juvenil. Una altra característica del Servei de Psiquiatria i de la seva forma de treballar és la implicació a més de la família de l’escola i del pediatre de l’infant, com a forma que tothom pot entendre’n les necessitats i ajudar al menor i a la seva família.

El 9 de juliol de 1990 es constitueix la Fundació Eulàlia Torras de Beà, Institut de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent. La institució desenvolupa centres de salut mental infantil i juvenil, un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç i programes de docència i recerca, tot donant continuïtat al model assistencial impulsat per Torras de Beà.

La seva activitat clínica i científica se centra en el desenvolupament emocional, la psicopatologia evolutiva, els trastorns de l’aprenentatge, la psicoteràpia infantil i adolescent i les relacions entre els infants i les seves famílies. Paral·lelament, exerceix una intensa activitat docent i de supervisió i participa en cursos, seminaris i congressos de psiquiatria infantil i psicoanàlisi. La seva influència s’estén a diverses generacions de psiquiatres, psicòlegs clínics i psicoterapeutes. És autora d’una extensa producció bibliogràfica i també coordinadora d’obres col·lectives. El seu llegat es manté tant en l’obra escrita com en els professionals formats al seu entorn i en la continuïtat de la Fundació que porta el seu nom.

El matrimoni dels doctors Beà Torras van tenir tres fills dels quals dos són metges, el psiquiatre Pere Beà Torras i la pediatra Núria Beà Torras.