Metge cirurgià de l’equip mèdic de Moisès Broggi durant la Guerra Civil
Biografia
Josep Jordana prové d’una família del Pallars Jussà a Lleida, que s’instal·là a Barcelona. Fill de Pere Jordana Balust i Maria Soteras Puigjaner, estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1932. Obre una consulta de medicina general al seu domicili del carrer Aragó, 431 i el 1934 es casa amb la infermera Lluïsa Contijoch Montañola.
Es presenta a oposicions per obtenir una plaça d’inspector municipal de sanitat a l’Ajuntament de Barcelona i la guanya. Interessat en l’activisme polític, com a militant separatista i republicà, el gener de 1934 es presenta a la llista del Partit Nacionalista Català, un partit d’independentista creat el 1932 contrari a la participació en la política espanyola. Després de les eleccions municipals de 1934 el seu partit obté pocs vots i Jordana no entra com a regidor.
Quan comença la guerra, s’allista i forma part de l’equip mèdic que dirigeix Moisès Broggi i, amb el també metge Salvador Guardiola, són enviats a Albacete pel Departament de Sanitat la Generalitat de Catalunya per unir-se a l’equip sanitari de les Brigades Internacionals. Broggi i Jordana seran pioners en la creació de quiròfans mòbils adaptats a l’interior d’un camió per apropar-se al front i tractar els ferits més ràpidament.
L’equip es va traslladant i el mes de maig de 1938 està com a director de l’Hospital de Mas de Colom a Tàrrega durant l’ofensiva republicana a Balaguer. Mesos després, com a tinent metge és destinat als equips quirúrgics del front de l’Ebre a les poblacions d’Amposta, Marçà i Ulldemolins, on també hi és la seva esposa que fa d’infermera.
Quan acaba la batalla de l’Ebre, el novembre de 1938, és destinat a Barcelona com a cap d’un equip quirúrgic de l’hospital militar núm. 9 situat al carrer Tallers, també i treballa a la Clínica Figarola del metge Sever Figarola i Pera. El gener de 1939 figura al capdavant de l’equip quirúrgic de l’Hospital de Molins de Rei.
Quan Barcelona és ocupada pels franquistes, Josep Jordana decideix no exiliar-se. És depurat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 1939, amb els testimonis favorables d’un càrrec polític i del seu oncle que és un religiós salesià, el declaren depurat sense sanció.
A partir de llavors torna a treballar a la Clínica Figuerola Pera i a la Clínica Lourdes, on exerceix durant tota la seva vida professional. També continua mantenint la seva consulta al seu pis del carrer Aragó, fins a la seva jubilació 1977.
El 1991 mor quan està de vacances a la població de s’Agaró.
MBC - SFCo
