Galeria de metges

Enric Vendrell fill del metge Josep M. Vendrell i Montserrat Torné, estudia batxillerat a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i fa la carrera a l’única Facultat de Medicina de Barcelona en aquells moments, a l’Hospital Clínic. Empès per la vocació de ser cirurgià va entrar per oposició com a alumne intern del Servei d’Urgències, estant sota la tutoria del Dr. Miquel Molins Benedetti. Llicenciat el 1952, ja format com a cirurgià, va ser un dels components del quartet de metges de guàrdia d’urgències de cirurgia entre el 1959 i el 1963, juntament amb els doctors Ojeda, Julià i Ramon Balius, adquirint una gran experiència i prestigi.

No deixar de formar-se es va especialitzar en cirurgia ortopèdia i traumatologia el 1963, i el mateix any també ho va fer en cirurgia de l’aparell digestiu i l´últim va ser en medicina de l’esport el 1966. Presentar la seva tesi doctoral “Linfogammagrafia de la mama: estudio del drenaje linfático fisiológico de la mama con isótopos radiactivos” al Departament de Patologia, a la Universitat de Barcelona, el 1969.

Ajudant de classes pràctiques i després professor adjunt de la Càtedra de Patologia Quirúrgica del professor Pere Piulachs amb qui va publicar un article sobre la síndrome de Albrigth i un altre sobre l’ossificació de la cicatriu de laparotomia, en la revista Barcelona Quirúrgica que llavors era la revista de la Societat Catalana de Cirurgia (SCC).

En l’exercici privat de la professió va desenvolupar la seva activitat a la Clínica Regina, ubicada al carrer de la Mare de Déu del Coll, on havia treballat amb el seu pare. Cirurgià de prestigi entre els companys de l’Hospital Clínic, va formar part d’una època destacada de la cirurgia, a la postguerra, quan l’Escola de Cirurgia del professor Piulachs gaudia de reconeguda fama i on es van formar molts dels cirurgians del moment.

Membre de la Societat Espanyola de Gastroentorologia i Nutrició, i membre de la Comissió Consultiva de la Societat Catalana de Cirurgia (SCC). Havia estat vicesecretari del 1963 a 1965, secretari del 1974 al 1976, i vicepresident del 1988 al 1990. Membre del Patronat del Premi XXIV Congrés de la Sociète Internacionale de Chirurgie Barcelona 1973.

Els darrers anys de la seva vida, encara va participar de les seves funcions de la SCC, fins que, afectat per la malaltia d’Alzheimer, no va poder continuar oferint el seu mestratge i la seva experiència com havia fet sempre.