Metge rural divulgador de la cultura popular de Menorca
Biografia
Va néixer el 27 de març de 1852 al lloc de sa Cova del poble es Migjorn Gran a l’illa de Menorca. Els seus pares va ser Gabriel Camps des Migjorn i Joana Mercadal d’Alaior.
Estudià el batxillerat a l’Institut de Maó i quan va poder marxà a per fer la carrera de medicina a Barcelona, on va estar treballant en una casa dedicada a la mercaderia de vi. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1878.
Va exercir la seva professió amb dedicació i modèstia al seu poble natal, on fou molt apreciat. Tenia un esperit observador i analític, molt útil en un temps sense proves complementàries.
Home voluntariós i autodidacta, cultivà diversos àmbits de la ciència i de la cultura com: arqueologia, història, antropologia, etnologia, folklore, lingüística, meteorologia i astronomia local. Coneixia el grec, el llatí, l’àrab i l’hebreu, coneixement que li va facilitar la recerca en aquests temes del seu interès.
D’idees religioses catòliques, polítiques regionalistes i socials conservadores, va destacar en el folklore i la lingüística menorquina. Per això, ha estat inclòs dins el corrent de la Renaixença.
Gran defensor de la llengua catalana, volia conservar el parlar de la pagesia “rallar en pla”. A través dels pagesos, recupera llegendes i costums, cançons i glosses, i expressions vernacles antigues. Col·laborà amb mossèn Alcover, aportant materials lingüístics per al “Diccionari de la Llengua Catalana (Català-Valencià -Balear)”. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i va publicar articles en el Bolletí de la llengua catalana. També fou membre de la Real Academia de la Historia, i soci emèrit del Ateneu científic, Literari i Artístic de Maó.
Com a escriptor, utilitzà el pseudònim de Francesc d’Albranca i va col·laborar en diverses revistes de les illes com: La Aurora (Manacor), La Veu de Mallorca, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Ca Nostra, Correo de Mallorca, La Vanguardia Balear, Llevant, Tresor dels avis o Llum Nova, la primera revista escrita en català a Menorca.
Entre les seves obres per preservar la cultura popular de Menorca destaquen: “Folklore menorquí de la pagesia” de 1918 reeditat vàries vegada, l’última en facsímil per l’Institut Menorquí d'Estudis el 2007, “Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca”, “Cançons populars menorquines”, “Records de la dominació mora en la parla menorquina” i “Mites i records”.
Morí al seu poble natal, on havia viscut tota la vida. Casat amb Catalina Riudavets Moll, van tenir cinc filles.
FSC
