Referent en medicina de l’esport, metge del FC Barcelona i defensor d’una atenció propera, rigorosa i centrada en l’esportista
Biografia
Va néixer a Barcelona i es llicencià en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 1999. Posteriorment, es formà com a especialista en medicina de l’educació física i de l’esport i completà la seva preparació amb estudis de postgrau en traumatologia esportiva.
Els seus primers anys professionals estigueren vinculats a diversos clubs del futbol català: el Terrassa FC, la UE Sant Andreu i el CE Sabadell FC. El gruix de la seva carrera es concentrà en dues institucions de referència de la medicina esportiva catalana: el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on treballà entre 2011 i 2017, i el FC Barcelona, al qual va estar vinculat des de 2017 fins a la seva mort.
Al FC Barcelona exercí inicialment en l’àmbit del futbol sala i, en la darrera etapa de la seva vida professional, passà a formar part dels serveis mèdics del primer equip masculí. Paral·lelament, fou també director mèdic de l’Institut Arquer i desenvolupà una activitat destacada en el camp de la promoció de la salut, especialment com a coordinador mèdic-esportiu del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), iniciativa orientada a integrar l’exercici físic en les polítiques públiques de salut.
La seva projecció professional no es limità a l’assistència clínica. Tingué un paper rellevant en la Societat Catalana de Medicina de l’Esport, de la qual fou secretari, vocal, vicepresident i finalment president entre 2018 i 2024. També desplegà activitat docent en màsters i cursos, participà en congressos professionals i col·laborà amb institucions universitàries, com la Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on destaca la seva contribució al Màster Universitari en Fisioteràpia dels Esports d’Equip.
Participà igualment en treballs i materials tècnics relacionats amb la prescripció d’exercici i amb la medicina esportiva. El seu perfil institucional a l’Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) recull aquesta dimensió docent i de transferència, i la seva participació com a coautor en publicacions sobre activitat física i factors de risc cardiovascular permet situar-lo també en l’espai compartit entre medicina de l’esport i salut pública.
Home discret, meticulós i d’un tracte exquisit, els seus companys i pacients en destacaven l’afabilitat, el rigor i la vocació de servei. “Et deixava parlar, t’escoltava de debò i actuava amb seny”, recordaven els qui el coneixien bé. El seu gest més famós, recordat per molts futbolistes, era mirar als ulls i fer preguntes senzilles però determinants per detectar qualsevol alteració. Darrere d’aquesta mirada tranquil·la hi havia una medicina centrada en la persona, basada en l’evidència i orientada a la pràctica.
Morí sobtadament a Barcelona el 8 de març de 2025, a 53 anys, mentre es trobava concentrat amb el primer equip del FC Barcelona abans del partit contra l’Osasuna. La transcendència de la seva mort quedà reflectida en l’ajornament immediat del partit i en els homenatges institucionals que seguiren, tant dins el club com en altres institucions sanitàries i acadèmiques. El record públic que n’ha restat insisteix en la seva competència professional, la discreció i la qualitat humana.
GCG
