Mestre de la psiquiatria clínica i docent de gran influència a Catalunya i a l’Estat
Biografia
Neix a Barcelona l’any 1945. Es forma a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en medicina (1969), obté l’especialitat en psiquiatria (1971) i es doctora (1978).
En l’àmbit assistencial, inicia la trajectòria com a metge adjunt de psiquiatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (1972–1977) i, posteriorment, a l’Hospital Universitari de Bellvitge (1977–1980). L’any 1980 és nomenat cap clínic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona, responsabilitat que exerceix fins al 1989, quan accedeix a la prefectura del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que dirigeix durant gairebé dues dècades (1989–2008).
Paral·lelament, desenvolupa una carrera universitària sostinguda. És professor titular de psiquiatria a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des de 1980 i catedràtic des de 1996, amb una activitat docent que el converteix en una figura de referència per a moltes promocions d’estudiants i especialistes.
La projecció institucional queda també reconeguda a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya: n’és membre corresponent des de l’any 2000 i és elegit acadèmic numerari el 2015; l’ingrés es formalitza el 9 d’octubre de 2016 amb el discurs “Cinquanta anys de psiquiatria”, amb resposta del Dr. Miquel Vilardell i Tarrés.
En el camp de la recerca i l’orientació clínica, treballa especialment en la depressió —defensant la utilitat clínica de considerar la depressió malenconiosa com una categoria diferenciada— i en el trastorn obsessiu-compulsiu, àmbit en què és reconegut com a autoritat i que ell mateix vincula a l’herència docent d’un dels seus mestres, el Dr. Santiago Montserrat Esteve. En aquest terreny, consta la seva participació en treballs acadèmics sobre estratègies terapèutiques en el TOC dins l’entorn universitari de Barcelona.
La seva producció escrita és molt extensa: se li atribueixen més de 350 articles científics i 56 llibres relacionats amb la psiquiatria. Entre les obres de més difusió docent hi ha el manual “Introducción a la psicopatología y la psiquiatria”, publicat per Elsevier i reeditat en diverses edicions. També figura com a autor del “Tratado de Psiquiatría”, obra de gran abast utilitzada com a referència en l’àmbit formatiu.
Assumeix, igualment, responsabilitats de lideratge professional i societari. Entre altres càrrecs, presideix la Sociedad Española de Psiquiatría (2005–2008) i participa com a membre de la Comissió Nacional de l’Especialitat de Psiquiatria (1997–2005), fet que reforça el seu paper en l’articulació docent i professional de l’especialitat.
Una altra faceta destacada és la seva capacitat d’impulsar espais de debat científic. El symposium “Controversias” (Actualitzacions i Controvèrsies en Psiquiatria) s’articula a Barcelona l’any 2000, creat per Julio Vallejo Ruiloba i Lluís Sánchez Planell a partir de la fusió de dues trobades prèvies iniciades el 1993, i es consolida com una cita anual de referència.
En el pla personal i de magisteri, diverses notes institucionals subratllen la seva facilitat comunicativa: explicava amb claredat, dominava l’oratòria i incorporava l’humor amb elegància; també se’l recorda com una persona sociable i vitalista, amb una afició particular pel tango.
GCG
