Galeria de metges

Va néixer a Vic el 4 de juliol de 1956, en el sí d’una família de tradicions diverses, però marcada per la cultura, el compromís i l’emprenedoria. El seu pare, Miquel Furriols i Bernadet, va estudiar medicina amb la voluntat de ser dentista, durant la Guerra Civil va ser testimoni dels excessos revolucionaris i fou tancat a les txeques de Via Laietana, per això es va passar el bàndol nacional, combatent al front de Terol. De tornada a la vida civil, va ser com a regidor de cultura de Vic. La seva mare, Maria Carme Solà Castells, treballadora de fàbrica i autodidacta, va aprendre idiomes per esdevenir intèrpret.

Sisè de vuit germans, Carles Furriols va viure entre els vuit i deu anys a Taradell, on ajudava en una pastisseria mentre estudiava al Col·legi de Sant Miquel de Vic. Durant l’adolescència ja mostrava una sensibilitat social notable: com a delegat de classe i vinculat a entitats com el seminari, Acció Catòlica, la JOC i els Escoltes, organitzà campanyes d’enviament de medicines al Frente Polisario. A més, va militar a Socors Roig i al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), formacions compromeses amb la lluita anti-repressiva i l’independentisme d’esquerres.

Entre 1979 i 1984 cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se, es formà a la recent creada Unitat de Medicina Tropical de l'Hospital Clínic impulsada pel Dr. Manuel Corachan Cuyàs. Després va marxar a París per contactar amb Metges Sense Fronteres i amplià estudis de l’especialitat a Lió i Brussel·les, així inicià una trajectòria marcada per la cooperació internacional. Treballà com a metge en camps de refugiats a Hondures, Haití i a la guerra d’Angola. El 1987, després d’aquesta experiència, va tornar i exercir com a metge de capçalera a Vic, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Miquel de Balenyà.

L’any 1993 impulsà la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta, coneguda simplement com a Fundació Trueta. El projecte començà com un centre de teràpia ocupacional per a persones amb trastorns mentals, especialitzat en la recollida de medicaments per a països empobrits o en conflicte, com Cuba, Corea del Nord, diverses regions sud-americanes i les zones afectades per la guerra dels Balcans. Amb el temps, l’activitat es va ampliar cap a la formació de camperols al Congo i al Perú i a noves línies com la destrucció de documents, el reciclatge de tòners i la inserció laboral de col·lectius vulnerables, sempre amb una clara vocació de sostenibilitat i solidaritat global.

L’any 2018 li van diagnosticar un càncer de pàncrees, malaltia contra la qual va lluitar fins a la seva mort, el 4 de novembre de 2023, a Taradell, a l’edat de 67 anys.

El 2019 rebé la Creude Sant Jordi, i aquell mateix any fou escollit Osonenc de l’Any en una cerimònia celebrada al Teatre Centre de Manlleu. Sempre fidel al seu estil col·lectiu i generós, dedicà el premi a tots els treballadors, voluntaris i cooperants de la fundació que ell havia impulsat. El setembre de 2020, Òmnium Cultural Osona li dedicà un homenatge a Vic.