Metge rural, humanista i músic, recordat a Vilassar de Dalt
Biografia
Nasqué a Mataró el 8 d'agost de 1889, al número setanta de la Riera. El matrimoni Josep Soler Cabana originari d’Olot i Magdalena Moreu Fornells eren propietaris d'una botiga de roba i confecció, coneguda per tothom com a Can Soler de la Riera. Tingueren nou fills, sis nois i tres noies; en Martí en fou el segon.
Va estudiar al Col·legi de Santa Anna dels Pares Escolapis, i més tard, la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Precisament, durant la seva etapa d'estudiant tingué lloc el trasllat de la Facultat de Medicina de l’Hospital de la Santa Creu al nou edifici del carrer Casanovas, el 1906. Mentre estudiava va treballar en una farmàcia. Martí Soler va ser el més jove en llicenciar-se de la promoció de 1912, amb vint-i-tres anys.
Martí Soler s’especialitzà en oftalmologia amb Josep Antoni Barraquer Roviralta, el primer Barraquer de la dinastia d’oftalmòlegs barcelonins. Després va instal·lar un consultori a Mataró, però la qüestió econòmica no va ser gaire favorable i, per poder-se casar al més aviat possible, amb Emilia Bachs Pelayo, va decidir passar a la medicina rural, exercint al poble de Dosrius.
De Dosrius es traslladà a Cabrera de Mar, d’allà va passar a Vilassar de Dalt, el 1917. Acabat d’instal·lar-se a Vilassar tingué lloc la terrible epidèmia de la grip espanyola de 1918. Les persones morien ràpidament i Soler Moreu va ser dels pocs que va romandre dempeus.
A la població de Vilassar de Dalt va exercir de 1917 a 1977, seixanta anys de treball sense defallir. A més de la grip de 1918, va suportar la Guerra Civil, període en que destacà molt la seva personalitat. Visitava malalts de tots els colors, va salvar vides a vegades jugant-se la seva a la clandestinitat. Sempre disposat a fer un favor, fou estimat per tot el poble.
Es va jubilar a setanta anys, encara se sentia fort i valent, la seva vida sana, sense fumar ni quasi beure, poc amic de menjar massa i menys si era carn, vivint molt a l'aire lliure: hort, gallines, jardí, visites a domicili. Sempre caminant pel poble, per la rodalia, fins i tot al poble del costat, Cabrils, si era necessari, dos cops en un sol dia.
Persona molt activa i de temperament nerviós, els darrers anys els va dedicar a redactar anècdotes professionals per a la revista Clínica Rural. Havia traduït del francès l’obra 'Las prescripciones del médico practico: 256 prontuarios de terapeutica clínica' publicat el 1936 i l'obra de Gustavo Lucena 'Tratado de traumatología Clínica' de 1933, entre altres llibres.
Li agradava molt llegir, interessant-se en gran manera pels fets polítics d'actualitat i els esports; el futbol i, sobretot, el Barça. Els automòbils l'entusiasmaven, va ser dels pioners del cotxe. De família de músics, la música era una de les seves afeccions, tocava el violoncel i el piano, i fins i tot va compondre una sardana: Canigó. Un dels seus fills Jordi Soler Bachs, també va ser metge, psiquiatre i neurofisiòleg, i músic.
La primera setmana de febrer de 1972 va patir un infart de miocardi a vuitanta-dos anys. Es va recuperar i cinc anys més tard, el febrer de 1977 va morir per una hemorràgia cerebral.
Seixanta anys són moltes generacions guarides. Diverses entitats i particulars van sol·licitar a l‘Ajuntament de Vilassar de Dalt, que el carrer on va viure la major part de la seva vida portés el seu nom, carrer del Dr. Martí Soler i Moreu.
MBC
