Galeria de metges

Nascut a Puig-reig l’any 1892, fill de Josep V. Relat Traens i Teresa Corominas Vilafranca en una família religiosa i modesta. Des de jove, mostra un gran esforç per aconseguir la seva formació acadèmica tot estudiant medicina a la Universitat de Barcelona mentre treballa com a dependent en una farmàcia per sufragar les seves despeses.

El maig de 1918, després de llicenciar-se, es trasllada a Sabadell, on ingressa en el Cos Mèdic Municipal. Un mes després, és nomenat metge superior, però el gener de 1920 decideix presentar la seva dimissió. A Sabadell, contrau matrimoni amb Avelina Sampere Huertas, filla d’una família d’industrials, i el matrimoni té quatre fills. Tot i que no milita activament en cap partit, Relat és conegut per les seves fortes conviccions monàrquiques, que marcaran el seu futur polític.

El 1923, arran del cop d’estat de Primo de Rivera, Relat és elegit alcalde de Sabadell per unanimitat, ocupant el càrrec durant tota la dictadura fins a la seva caiguda el 1930. Com a alcalde, lidera diverses obres públiques que busquen modernitzar la ciutat. Entre aquestes obres destaca la construcció del Mercat Central, la millora de la Casa de la Caritat, la creació del Consultori de Puericultura i Maternologia, i el Sanatori Antituberculós Victòria Eugènia. També reforça el quadre mèdic del dispensari municipal amb especialitats com odontologia, oftalmologia i dermatologia.

No obstant això, la seva alcaldia no està exempta de polèmica. El seu govern s’associa amb acusacions de nepotisme i corrupció, especialment vinculades a desviaments de fons municipals per finançar el partit governamental, la Unión Patriótica, i irregularitats en les obres públiques, com les del Mercat Central. A més, la seva gestió es veu esquitxada per tensions amb la societat sabadellenca, especialment amb els sectors catalanistes i obrers, que s’oposaven a les polítiques repressives de la dictadura de Primo de Rivera.

Després de la caiguda de Primo de Rivera, Relat perd el càrrec d'alcalde, però el seu vincle amb la política no s'acaba aquí. Perseguit durant la Guerra Civil, quan acaba i després de l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell, és nomenat altre cop alcalde per les noves autoritats. No obstant això, el seu mandat és breu, ja que és objecte d’atacs dels sectors franquistes més radicals, que li retreuen no haver-se afegit a la Falange i les seves declaracions monàrquiques. Es veu forçat a dimitir només uns mesos després, el 20 d'octubre de 1939.

Després de la seva dimissió, es retira de la vida política activa, però continua exercint com a metge i mantenint la seva influència en cercles monàrquics. Organitza cada any els funerals en memòria del rei Alfons XIII, mantenint-se com una figura rellevant en aquests cercles fins a la seva mort. Mor el 12 de desembre de 1972 al seu domicili de Sabadell. Malgrat la seva trajectòria pública, la seva figura cau en l’oblit, i només se li reconeix un carrer al barri de La Concòrdia de Sabadell l’any 1985. El seu llegat, marcat per les seves accions com a alcalde durant la dictadura, i les controvèrsies que van envoltar la seva gestió, forma part d’un període complex en la història política i social de Sabadell.