Galeria de metges

Ja metge exerceix, Manuel Camps Clemente a la Portella, comarca del Segrià, fins al 1951, quan s’instal·la a Alcarràs on fa de metge lliure i on exerceix fins a la seva jubilació. Assisteix quasi tots els parts que tenen lloc al poble i els seus voltants durant vint anys incloent-hi els quatre de la seva esposa, Josepa Surroca i Rosell, amb qui s’ha casat el mateix any que acaba la carrera, el 1946. Tres dels seus quatre fills són metges i una filla és infermera. Un d’ell és Manuel Camps Surroca, un dels més importants historiadors actuals de la Medicina.

Camps Clemente és un metge que treballa cada dia de l’any i quasi totes les hores del dia i de la nit, que disposa d’una motocicleta per anar per les masies del terme d’Alcarràs i d’altres pobles i llogarets de la vora quan se’l reclama. Aquesta sobre dedicació d’aquest metge rural només comença a racionalitzar-se a partir de l’extensió de la Seguretat Social Agrària dels anys setanta del segle XX, quan es permeten les primeres derivacions d’actes mèdics d’especialitat cap a Lleida.

Col·laborador del Col·legi Oficial de Metges de Lleida, durant molts anys, Camps Clemente és president de la Junta Comarcal del Segrià i vocal representant dels Metges Rurals a la Junta de Govern col·legial. És, també, membre de la Comissió Deontològica, del consell de redacció del Butlletí Mèdic del COMLL i, entre altres, compromissari de la Mutual Mèdica.

President de la Delegació de Lleida de l’Associació d’Amics dels Castells des del 1969, home de gran cultura, Camps Clemente és un erudit i un estudiós de la Història. En els anys seixanta i setanta, acompanyat d’alguns destacats i reconeguts experts arqueòlegs, duu a terme una intensa prospecció arqueològica per les conques baixes del Segre i del Cinca. Important és la descoberta arqueològica de l'ídol de Puig Pelegrí, esdeveniment que enllaça el seu pas de l’Arqueologia cap a la Història de la Medicina a mitjans dels anys 1970, quan comença una llarga trajectòria com a historiador mèdic.

Manuel Camps Clemente produeix una extensa obra en aquest àmbit historiogràfic, gran part en coautoria amb el seu fill, el metge Manuel Camps Surroca: prop d’una desena de llibres i nombrosos articles publicats que, principalment, són treballs de recerca dels segles XIV al XVII, entre la Baixa Edat Mitjana i la primera meitat de l’Edat Moderna, una època poc fàcil d’investigar i de major mèrit, que precisa amplis coneixements i molta perseverança. Cal destacar l’obra Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida del 1985 amb la qual inicia una nova forma d’abordar els estudis d’Història de la Medicina de l’Edat Moderna a Catalunya a partir dels arxius parroquials. Camps Clemente publica una sèrie de llibres d’història local de diferents pobles del Segrià que palesen el seu gran interès per la història, tradicions, costums i patrimoni cultural lleidatà, àmbit en què mereix una menció a part el llibre Orígens i evolució del Col·legi Oficial de Metges de Lleida que es publica el 2003.

Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona l’any 1994 i president del X Congrés d’Història de la Medicina catalana que té lloc a Lleida i a Alcarràs el 1998, Camps Clemente té un afany de superació que el duu a doctorar-se -ja jubilat i octogenari- a la Universitat de Barcelona amb la tesi Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana que llegeix el 2001.