Galeria de metges

Cirurgià, continuador d’una nissaga de cirurgians gironins, que comença a exercir al costat del seu oncle Guillem Sarriera, metge al servei del rei Pere El Gran. També, el seu pare Jaume Sarriera és cirurgià. De sòlida formació mèdica, Berenguer Sarriera és coneixedor del galenisme, de la filosofia natural i sembla que va ser l’introductor del Canon d’Avicena a la Cort Catalana Aragonesa, a la qual hi és vinculat des de l’any 1298. Consta que participa en la planificació de l’expedició contra Sicília que emprèn Jaume II, l’any 1300, acompanya l’exèrcit reial a Múrcia, intervé en el setge de Montfalcó el 1302 i, també en el setge d’Almeria del 1309.

A partir del 1304, Berenguer Sarriera és contractat com a metge de la Cort de Jaume II, juntament amb un nebot d’Arnau de Vilanova, Ermengol Blasi, format a Montpeller. Des d’aquesta data i fins a la seva mor el 1320, exerceix diversos càrrecs de confiança del monarca. Entre 1304 i 1306, és batlle de Girona, l’equivalent a oficial responsable de l’Administració de Justícia i, posteriorment, és ambaixador reial a Montpeller. És, també, l’encarregat de negociar amb els genovesos l’adquisició de pedra per a construir la tomba de la reina Blanca.

Una de les feines més notables de Berenguer Sarriera s’esdevé la traducció del llatí al català del text Regimen Sanitatis, obra original d’Arnau de Vilanova, que realitza el 1307 per encàrrec de la reina Blanca d’Anjou, esposa de Jaume II, que pretén facilitar la lectura d’aquesta obra a les persones que, com ella mateixa, no sabien llatí.

Malgrat la vinculació de Berenguer Sarriera amb la Cort, mai va deixar de practicar la cirurgia. Alguns dels seus tractaments estan documentats com, per exemple, el cas d’una crisi hemorroïdal del rei Jaume II el 1297, circumstància que explica la seva aproximació a la Cort. Cap al 1308, tracta amb èxit el nunci papal d’Anglaterra que pateix una dislocació del maluc i mal de genoll que –com que no li resolen a Anglaterra ni a Montpeller- viatja expressament a Catalunya per tractar-se.

Casat amb Guilleuma d'Escales (+1310), Berenguer Sarriera és continuador de la nissaga amb dos dels seus quatre fills: Arnau Sarriera que estudia Medicina a Montpeller on rep el títol de batxiller i el de Mestre (Magister) en Medicina a l’Estudi General de Lleida. S’estableix al mas Les Torre del Palau al poble de Palau-sacosta –avui annexionat a Girona- que heretà del seu pare i on Berenguer Sarriera, segons l’ossari dels Sarriera, mor el 21 de desembre del 1309. La Torre de Palau passa al seu germà Bernat, també cirurgià de Pere El Cerimoniós, quan mor Arnau víctima de la pesta negra que assola Girona el 1348.

La Col·lecció de Reculls Lexicogràfics que elabora l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears amb la voluntat de difondre, actualitzar i millorar el lèxic de les diverses especialitats mèdiques , duu el nom de Berenguer Sarriera mentre que Girona té un carrer dedicat als Sarriera.