Arxiu

16 metges més, algun quasi desconegut a Catalunya com Joan Drumen i Millet, metge de cambra que triomfa a la Cort Reial, Simeó Lligonya o Lucià Puigdollers, metges del segle XIX amb interessants personalitats

Josep Alberic i Cases (o Alberich i Casas), un metge il·lustre de Reus, escriptor i polític del segle XIX | Pere Barrufet i Puig, prohom cultural i esportiu reusenc, metge de renom i ànima de la promoció mèdica del curs 1902 que destaca pel pes professional dels seus components i la seva cohesió al llarg del segle XX | Wifred Coroleu i Borràs, destacat psiquiatre i excel·lent publicista | Joan Drumen i Millet, un pioner de l’Higienisme que triomfa com a metge de cambra a la Cort Reial | Josep Antoni Grífols i Roig, impulsor de la transfusió sanguínia indirecta ipromotor dels bancs de sang i plasma al país | Lluís G. Guilera i Molas, patòleg que esdevé un pioner de l’Oncologia radioterapèutica | Simeó Lligonya i Pujals, un metge de poble del segle XVIII amb un notable interès per la Ciència | Josep Miret i Monsó, psiquiatre català, professor de Psicologia i de Psiquiatria a Veneçuela | Baltasar Pijoan i Soteras, metge pioner en la seva dedicació a la formació professional d’infermeres en el primer terç del segle XX | Antoni Pons i Codinach, metge militar català destinat a l'illa de Cuba en la segona meitat del segle XIX | Llucià Puigdollers, un metge català del segle XVIII que exerceix durant un llarg període de la seva vida a terres castellanes | Jaume Queraltó i Ros, un dels grans higienistes de Catalunya | Joaquim Riba i de Sanz, un dels iniciadors de l’especialitat de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Catalunya | Ferran Rosell i Jané, un metge de capçalera amb una intensa dedicació a la política en temps de la República que el duu a l’exili | Ramon Vidal i Teixidor, psiquiatre i humanista de la segona meitat del segle XX, integra tal món cultural de la Barcelona dels anys 1960 | Pau Viladiu i Quemada, gran dinamitzador dels estudis oncològics a Catalunya

18 metges més pioners de les seves diverses especialitats que, en bona part, destaquen social i culturalment amb notables aportacions en les seves activitats particulars des del muntanyisme a l’arqueologia, la política i l'emprenedoria

Mariano Anglada i Lasierra (1917-2010), metge cirurgià i pioner de la Medicina de Muntanya al nostre país | Víctor Azcarreta i Colau (1857-1940), mestre d’uròlegs i un dels primers especialistes en efectuar nefrectomies a Espanya | Francesc Borràs i Montaner (1769-1837), professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona del primer terç del segle XIX | Francesc Cantavella i Cerdà (1915-1997), metge de nens, un pediatre avançat al seu temps, fruït de la constant recerca i d'una visió innovadora de la Pediatria | Antoni Caralps i Massó (1904-1991), pioner de la Cirurgia Toràcica a l’estat espanyol | Víctor Conill i Montobbio (1886-1970), ginecòleg barceloní de prestigi, creador d’una Escola de Ginecologia | Lluís Daufí i Moreso (1927-2013), gran divulgador de la Medicina científica | Narcís Fuster i Domingo (1869-1939), home d’intensa activitat professional, metge de capçalera i higienista, polític catalanista compromès en activitats socials | Joan Gelpí i Jofre (1851-1937), autor del primer gran atles d’iconografia oftalmològica a Catalunya | Ignasi Melé i Farré (1859-1928), ermità de la ciència. Arqueòleg i excursionista | Antoni Palau i Queralt (1838-1906), un metge de Tragó de la Noguera, fundador del primer Balneari a l’Argentina i pioner del turisme termal al continent sud-americà | Joan Baptista Parcet i Fàbrega (1814-1891), facultatiu del segle XIX que destaca pel seu notable rigor científic tot i fer de metge de poble | Aurèlia Pijoan i Querol (1910-1998), metgessa i activista política catalana, líder del PSUC a les comarques de Lleida i de l’exili mexicà | Joaquim Puig i Antich (1944-1989), pioner en la recerca de Psiquiatria d’infants i adolescents al nostre país. Autor hispà en Paidopsiquiatria de més repercussió internacional | Josep Roquer i Casadesús (1857-1903), prestigiós especialista de gola i nas a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX | Emili Sacanella i Vidal (1860-1931), un dels especialistes pioners de la Urologia a Catalunya | Pau Umbert i Corderas (1879-1922), un pioner de la Dermatologia que consolida una visió moderna de l'especialitat i destaca la importància de la histopatologia per un correcte diagnòstic | Joan Maria Vilaclara i Mir (1909-1990), un dels pioners de l’Endocrinologia a Catalunya creador de l’Escola de l’especialitat a Sant Pau.

Una vintena de metges que han destacat en els diferents àmbits de la Medicina i la Ciència, de la docència i de la política, que han excel·lit tant a Catalunya com més enllà del país per un exili forçat o una emigració voluntària

Joan Alemany, metge i astrònom vigatà del segle XVI | Carles Francesc Ameller i Clot, la personalitat mèdica més destacada de la Medicina gaditana durant el primer terç del segle XIX | Ignasi Ameller i Ros (o Ametller Ros), metge militar, catedràtic i director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | Salvador Badia i Andreu, metge osonenc amb vocació europea, entusiasta de les doctrines vitalistes com el Vegetarianisme, la Hidroteràpia i l'Homeopatia | Josep Baroy i Bardolet, un metge olotí humanista al Maresme del segle XIX | Marià Batllés i Torres-Amat, metge i polític moianès del segle XIX que, de ser perseguit per lliberal, passa a ser rector de la Universitat de València | Josep Castellví i Vila, un metge militar esparreguerí que destaca a la sanitat militar durantla Guerra de Cuba | Boi Danés i Casabosch, introductor de l’Endocrinologia a Catalunya | Wenceslau Dutrem i Domínguez, metge i farmacèutic exiliat a Mèxic, metge que atén Lleó Trotski quan pateix l'atemptat que li causa la mort | Rafael Esteve i de Miguel, pare de l’Ortopèdia pediàtrica a Catalunya | Joan Jacob i Navàs, metge rural a Olesa de Montserrat, pediatre a Reus | Josep Maria Mateu i Aragonès, ginecòleg barcelonès introductor a Catalunya de lacolposcòpia pel diagnòstic precoç del càncer uterí | Alexandre Planellas i Llanós, ginecòleg que ocupa la càtedra d’Anatomia, divulgador del Testut com a llibre de text a la Facultat de Medicina | Joan Puig i Ball, metge polièdric de la Manresa d’abans de la Guerra, gestor, divulgadorcientífic i historiador | Gil Saltor i Lavall, introductor de la Medicina francesa i alemanya de final del segleXIX a Barcelona | Prudenci Sereñana i Partagàs, home vinculat al catalanisme d'esquerres, metge inquiet dedicat en diferents etapes a la Medicina General, la Psiquiatria, la Higiene i la Salut Pública | Francesc de Sojo i Batlle, el primer catedràtic d’ORL de la Facultat de Medicina de Barcelona | Dos germans metges empordanesos emigrats a l'Argentina: Felip Solà i Vidal, innovador de la Psiquiatria i introductor de la Hidroteràpia a l'Argentina i Josep Solà i Vidal, cirurgià de renom de final del segle XIX | Josep Tutau i de González, metge figuerenc, pioner en Dermatologia i Malalties Venèries.

Metges de tota Catalunya que fan la història de la Medicina dels segles XVIII, XIX i XX: catedràtics, descobridors, pioners de la seva feina, personalitats destacades al seu entorn i una metgessa de gran projecció social i mediàtica dels anys 1920

Miquel Aleu i Padreny, metge de capçalera, gran professional de la Medicina, notable publicista amb una gran dedicació a la vida cultural de Tarragona | Delmir de Caralt i Sanpera, membre d'una nissaga de metges oculistes, primera generació de l’especialitat oftalmològica | Antoni Coca i Cirera, catedràtic de Patologia Mèdica de la primera Facultat de Medicina de Barcelona | Josep Corominas i Sabater, traductor al castellà de les grans obres de la Medicina francesa del segle XIX | Pere de Cortada i Castanyer, metge banyolí, avantatjat humanista i filòsof del segle XIX | Josep Crous i Casellas, pioner de l’ensenyament de les neurociències a la universitat espanyola des de la seva càtedra de Patologia Mèdica de la Universitat de València | Francesc Fabra i Soldevila, metge de Llívia, personatge de la Il·lustració, bon metge i interessat per l’Antropologia i la Filosofia | Francesc Juanich i March, catedràtic de Medicina del segle XIX, introductor de l’escola mèdica experimental francesa a Catalunya | Josep Maria Mascaró i Castanyer, metge director de banys banyolí, un dels primers titulats en Hidrologia, membre de la nissaga mèdica Mascaró de Barcelona i dos membres més de la mateixa saga, branca de l’Alt Empordà Anicet Mascaró i Cos, oftalmòleg de gran prestigi de la segona meitat del segle XIX. Inventor d’un llenguatge per a invidents anterior al mètode Braille i el seu germà Joan Mascaró i Cos, metge i polític lledonenc compromès amb el progrés de la ciutat de Banyoles on s’hi estableix | Romà Massot i Gimeno, pioner de la Neurologia al sud de Catalunya i un metge molt apreciat pel seu humanisme | Sebastià Prat i Gual, un metge banyolí del segle XVIII a Colòmbia | Maria Lluïsa Quadras-Bordes, una metgessa de gran projecció social i mediàtica des dels anys 1920, entregada a l'activitat benèfica, activa conferenciant i pionera de la lluita contra les toxicomanies.

Mossèn Pere Tarrés ocupa un lloc destacat a l’Església del Carme de Manresa

La Federació de Cristians de Catalunya, promotors de la causa de canonització de Pere Tarrés, ha dedicat una escultura de bronze de mida natural del metge i beat català que s’ha col·locat a l’Església Parroquial del Carme de Manresa on fou batejat. Es tracta d'una obra de Rebeca Muñoz, sufragada per la Federació de Cristians de Catalunya.


Ampliar imatge

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.