Actualitzacions

Francesc Gallart i Monés

No és gens fàcil obtenir una de les làmines de la Col·lecció J. Garcia Plandiura que, cap als anys 1930, edita unes làmines amb les caricatures dels metges europeus més destacats. Es tracta de la Galeria de Figures Mèdiques. A la Galeria, en tenim algunes de diversa qualitat com les de Marià Bretón Plandiura, Lluís Celis Pujol, Josep Codina Castellví, Sever Figarola Pera, Jesús Pérez-Rosales, Jaume Peyrí Rocamora o Gregori Vidal Jordana. Avui, gràcies a l'arxiu personal del doctor Carles Hervàs, hem pogut afegir la del fundador de l'Escola Catalana de Gastroenterologia, la del doctor Francesc Gallart Monés.

Cecília Marín i Gratacós

L'Orla del 1928 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona és de les primeres en què hi surt més d'una dona tot i que des de feia anys anaven trepitjant les aules universitàries i llicenciant-se però sembla que l'orla de fi de curs els hi estava vetada. L'any 1928, hi ha sis dones que obtenen el títol de Medicina, tenim les metgesses Cecília Marín Gratacós i Ignàsia Salvans Casas que són a la Galeria però també hi surten quatre done més:D Jo ?, T Llaberia Sais, D Prat Puig i J Valls Pla, de qui mirarem de saber-ne més. L'Orla del 1928 és una donació que ha rebut el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.

Fèlix Martí i Ibáñez

Acabem de publicar les pàgines dedicades a l'otorinolaringòleg Rafael Pulido i Cuchí, considerat un dels especialistes pioners de la cirurgia funcional del càncer de laringe a Espanya però, també, un home ordenat i preocupat per la conservació dels objectes, documents i imatges que fan possible que es pugui escriure la història de l'ORL i de la Medicina del segle XX en general. Gràcies a la seva minuciositat, avui, sabem com eren els metges que -com ell- es van llicenciar el 1933. Alguns ben coneguts com, per exemple: Fèlix Martí Ibáñez -el psiquiatre antifeixista, preocupat per la millora física i espiritual dels ciutadans i un divulgador de la Ciència i de la Història de la Medicina que ha d'exiliar-se al final de la Guerra-, Pere Barceló Torrent -un capdavanter en l’organització de la Reumatologia a Catalunya- i Santiago Montserrat Esteve -un altre psiquiatre que s'esdevé el creador d'una important escola a la Barcelona de la segona meitat del segle XX- i molts altres que segur que alguns dels visitants reconeixereu.

Jaume Peyrí i Rocamora

El dermatòleg Jaume Peyrí Rocamora és un dels personatges mèdics més fotografiats al llarg de la primera meitat del segle XX, sigui per la seva freqüent participació en cursos i congressos nacionals i internacionals com per la seva activitat en l'exercici dels diferents càrrecs públics que ocupa a diferents institucions acadèmiques i científiques de què és membre. Aquesta imatge que destaquem, però, és inèdita i ens mostra el primer catedràtic de Dermatologia de Barcelona, Jaume Peyrí, durant la visita docent que fa al Sanatori de Fontilles, la darrera leproseria que roman a Europa. Aquesta troballa ha estat fruit del contacte amb la família del doctor Josep Mercadal Peyrí en publicar les pàgines dedicades a aquest altre metge pioner de la Dermatologia Laboral, gendre i deixeble de Jaume Peyrí i Rocamora. Com sempre, la inclusió de noves imatges ha suposat afegir un recull hemerogràfic i l'actualització dels diferents apartats perquè la biografia del doctor Peyrí va ser una de les primeres 50 que van inaugurar la Galeria el 25 d'abril del 2012.

Alexandre Frias i Roig

Reus és la Capital de la Cultura Catalana 2017 i en el programa d’actes que l’Ajuntament organitza, es troba la celebració de l’Any Frias que ocuparà una àmplia programació per recordar i difondre la vida i l’obra del notable pediatre reusenc Alexandre Frias i Roig, el creador de l'Institut de Puericultura de Reus, que va ser el primer d'Espanya. Considerat l’apòstol de la Pediatria moderna i un prohom reusenc del segle XX, el doctor Frias i la seva obra han estat protagonistes de l’Exposició "Alexandre Frias i Roig, el metge dels infants", exhibida al Museu de Reus del 10 de març al 22 d’abril. Aquesta mostra ens ha permès conèixer diverses facetes desconegudes del metge Frias i s’han divulgat algunes imatges inèdites que, gràcies a la gentilesa de l’Institut Municipal de Museus de Reus, hem pogut incorporar a les pàgines biogràfiques que Alexandre Frias té a la Galeria de Metges Catalans. Alhora, hem aprofitat per actualitzar els diferents apartats i hem completat la bibliografia, l’obra pròpia, els enllaços i l’hemeroteca amb les darreres notícies que està generant l’Any Frias.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.